Premsa morta

Article publicat a la secció 'A corre-cuita' d'EL 9 NOU del 23-1-2015:

"Dies de sentiments contraposats. Molt. M’ho deia en Nil Cardona sortint de la projecció de 'Ciutat morta' a La Nyàmera: “A les 12 de la nit, el bar ple, i aquest silenci!”. El silenci havia estat especialment eixordador durant el minut que va seguir a la narració de la mort de Patricia Heras, amb la cortina voleiant per la finestra per on havia dit adéu a aquella ciutat morta que l’havia condemnat a viure la seva innocència entre reixes. “Le he cortado el cuello a mi ilusión, la colgué de un semáforo ciego y vi cómo se desangraba incrédula, borboteando nerviosa, vi el dolor brillar muy cerca, se fue apagando velado tras su mísero destino. Abro la caja y está vacía”. Ressonen les paraules de Patricia Heras desades en una caixa plena de sentiment però tan buida com aquella ciutat morta d’aquella societat envilida per l’estigma i el prejudici. Dies de sentiments contraposats. Molt. De satisfacció, d’eufòria continguda, que tothom sàpiga el que alguns, molts, no volien que sabés ningú més enllà del cercle de sospitosos habituals. També de tristesa, de ràbia continguda, per la hipocresia, immensa hipocresia d’aquesta societat agònica, on polítics i periodistes, molts d’ells sabedors dels fets des de fa anys, només es mouen després que el documental, relegat en una nit de dissabte al 33, rebentés el rècord d’audiència del canal. Els mateixos periodistes i tertuliòcrates que parlaven fa uns dies de “terrorisme anarquista” per referir-se a les detingudes innocents de l’Operació Pandora. Caldrà alguna altra cortina voleiant en una finestra buida per fer-los entendre la realitat? O que surti el DVD?! I també em ressonen les paraules d’Eugeni Sallent, director de TV3, el 28 de novembre al Parlament, preguntat pel periodista diputat David Fernàndez per la mordassa que impedia que s’emetés 'Ciutat morta' a TV3. I com ell ho despatxava dient que des de 2010 havien rebut 654 projectes i només se n’havien escollit 182. Premsa morta".