"Siempre toca; si no un pito, una pelota"

Article publicat a la secció 'A corre-cuita' d'EL 9 NOU del 9-1-2015:

"Dilluns. Publiquem l’enèsim escàndol de negocis privats amb serveis públics. Ara el de Cedinsa Ter amb la C-17 desdoblada fins a Ripoll. El 2011 comptaven tenir-hi 35.000 cotxes diaris i no passen dels 22.000. Devien tenir la bola de vidre entelada. O a la consultora que els feia se’ls va avariar la calculadora. El cas és que el 31 de desembre els vencia el préstec que van firmar el 2009 amb un consorci de bancs liderat per CaixaBank, però on també hi havia a sucar Bankia, Banco Santander, BBVA, Catalunya Banc i l’ICO. Ara els venç el préstec i dels 225 milions, 221,8 continuen pendents. Ara tot són presses perquè la Generalitat no hagi de fer-se càrrec del deute, tal com tot sigui dit estipulava el contracte de la concessió (que Cedinsa va firmar amb el tripartit). Cedinsa –grup privat que té com a únic negoci dur la gestió de concessions de carreteres públiques (també l’Eix Transversal, on per cert té beneficis)– és en realitat un conglomerat de constructores: el Fomento de Construcciones y Contratas de les Koplowitz i companyia, la Copcisa de la família Carbonell, la Copisa de la família Cornadó, la Comsa-Emte de les famílies Miarnau i Sumarroca. Tots amics i coneguts de... I qui no els conegui, que faci un cop de Google i veurà que no passen pas penúries. Doncs bé, tot i que el desdoblament i el gruix de la despesa va ser entre Vinyoles i Ripoll, a canvi de quatre retocs a la carretera els van allargar la concessió fins a Centelles per agafar els cotxes que van i vénen de Vic a Barcelona. Però fins i tot així resulta que no hi passen tants cotxes com, en una previsió més que optimista, pensaven i ara correm el risc d’haver de pagar entre tots els catalanets la porrada de deute de Cedinsa Ter, que no de Cedinsa, que va fent negoci amb les altres concessions. És allò cada cop més habitual: si hi ha negoci, és per al privat, i si hi ha pèrdues, les compartim entre tots. M’entretinc a repassar els alts directius de Cedinsa, i em crida l’atenció el nom de Josep Cullell i Vilaró, que comparteix cognoms amb els Cullell i Vilaró coneguts de fa temps a Sant Pere de Torelló. I de la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques. I de Tabasa. I d’Acesa. I de Túnel del Cadí, SA. I de Tramvia Metropolità, SA. Una porta giratòria rere una altra, i un servei públic amb benefici privat rere un altre. És allò tan sentit a les tómboles de “siempre toca; si no un pito, una pelota”.