A corre-cuita

28/6/13

29-J, ara sí, tots, contra el racisme

Diputats i representants d'entitats i col·lectius que s'adhereixen a la mani de demà al Vendrell

Article publicat avui a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU:

"Aquest dissabte hi ha una manifestació contra el feixisme al Vendrell, ciutat que comparteix amb Vic el deshonor de tenir cinc regidors de PxC a l’Ajuntament. És una manifestació germana de la que ja es va fer l’any passat a Vic. Fins al punt que comparteixen logo, obra d’un dissenyador vigatà. Sí que hi ha, però, alguna diferència entre una i altra manifestació. Així com la de Vic ja la va convocar des d’un primer moment des d’una web un col·lectiu d’entitats, a la capital del Baix Penedès es va fer a partir d’una roda de premsa on una de les dues persones que va intervenir va ser Quim Arrufat, diputat de la CUP. El lema, a Vic, era més en positiu: “Per la cohesió social, aturem el racisme”. Al Vendrell es va més de cara a barraca: “Contra el feixisme”. I l’ambient allà s’ha anat caldejant els últims mesos amb denúncies i contradenúncies entre PxC i l’entorn de la CUP. I malgrat tot, allà a ningú –que hagi transcendit– se li ha ocorregut dir que darrere l’organització hi ha interessos electorals de la CUP ni de cap altre partit, o que la manifestació retroalimentaria els interessos de PxC, ni molt menys cap partit democràtic i progressista se n’ha desentès. Fins al punt que a la segona roda de premsa, fa pocs dies, hi tornava a haver Quim Arrufat, però ja l’acompanyaven els també diputats Oriol Amorós (ERC), Xavier Sabaté (PSC), Hortènsia Grau (ICV) i Lorena Vicioso (EUiA). Costa d’entendre una reacció tan diferent a Vic que al Vendrell. Com a mínim, trobo dues explicacions: que aquí els partits encara actuen massa per partidisme –no al que l’acusaven de practicar-lo, que 13 mesos després encara és hora que hagi de fer una valoració pública de l’èxit de la manifestació, sinó els altres–, o que ha passat un any i tots plegats tenim més clar el risc de fer l’orni davant de PxC. Deu ser això segon. Segur".

24/6/13

Un dia no podrem més, i llavors ho podrem tot

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU de divendres:

"Dijous, 20, capvespre. Primera assemblea del Procés Constituent que promouen Teresa Forcades i Arcadi Oliveres. S’hi presenten més de 150 persones. Inaudit, tot i que un company m’envia un missatge demanant-me quants eren a la primera assemblea a Osona de Solidaritat per la Independència. Suposo que ho diu perquè eren encara més. I ara no se sap ben bé on són. Alguns sí, a l’assemblea del Procés Constituent. Caldrà aprendre dels errors del passat per construir el futur en aquest present incert. També hi veig gent de l’entorn d’ICV, de la CUP, d’EUiA, de CCOO, de la USTEC, però sobretot, sobretot, sobretot, molta gent 'verge' que s’estrena (o es reestrena) en l’activisme, convençuts que el canvi és possible, que allò que el 99% ha de recuperar el govern de les coses ara en mans de l’1% no només és possible sinó necessari, i força urgent. Som tants que hem de baixar al pati del Casal Claret, dins ja no hi cabem. I continuem sent tants que ens hem d’aplegar en grups, petites assemblees que conformen l’assemblea. Al grup on vaig a parar ens presentem. Tots hi són a títol particular, però amb un objectiu comú. La política queda lluny tot i que en realitat s’està fent política. A la recerca de la democràcia, etimològicament, el govern del poble. Perduda en la nit de la partitocràcia, el desori de la burocràcia i la vergonya de la cadirocràcia. Cadascú arriba a l’assemblea amb la seva motxilla i la posa a disposició del procés. Entre encuriosits i engrescats. Perduts, també. L’assemblearisme no és fàcil, però és el camí per recuperar el fil de la història perduda. No sóc ingenu. No serà gens fàcil. I hi ha gent, força més de la que ens pensem, que com la formiga de la faula ja treballa pels objectius que ara pot semblar que acabi de descobrir el Procés Constituent. Només a Osona: l’Assemblea pels Drets Socials, la PAH, Unitat contra el Racisme, la plataforma per l’Auditoria del Deute... I més. Tothom, però, hi és benvingut, a sumar. Tothom. I com diu Estellés, un dia no podrem més, i llavors ho podrem tot."

21/6/13

Periodisme escombraria

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 14 de juny:

"Dissabte. Assemblea del Grup de Periodistes Ramon Barnils. El periodisme té futur. I el periodisme crític i compromès, també. De fet, periodisme crític hauria de ser un oxímoron. I no. No ho és. I cada vegada menys. O més, vés a saber! El cas és que polítics i savis continuen assenyalant el periodisme –segurament a vegades no pas faltats de raó– com una mercaderia més. “Ho feu per vendre diaris”, ens diuen a la més mínima. I sí, de moment, allò que es pretén bo es fa pagar. El que no hauria d’estar a la venda és el periodisme escombraria. I en canvi, molts potser n’acabarien pagant fins i tot més.

Vegeu, si no, tres històries que ens han arribat a la redacció aquesta setmana. Eludirem noms i pobles. Un que ha vingut tres cops. Vol que apuntem amb bala contra un centre de salut. El maltracten, diu. I cita una llarga llista de metges. Se sent traumatitzat des de fa anys per una infantesa marcada per les agressions de la mare contra el pare [sic]. Una altra: un que ha denunciat un/-a regidor/-a d’un ajuntament de per aquí. Diu que ha fet servir la seva doble condició d’advocat/-da i de responsable de la policia per dir-li a la seva dona, clienta seva, en procés de separació: tu provoca’l, que salti, i jo et faig venir la policia d’immediat. Misèries de la convivència i de la política que han anat a espetegar a una comissaria. I una última: una història de batalletes entre membres d’una família disputant-se l’herència de la mare. Documents firmats d’amagatotis, enganys a la mare i llibretes d’estalvi que van i vénen. Tres històries servides en safata al periodista de torn. Històries, us ho asseguro, amb tots els ingredients per excitar el morbo del més indiferent. Allò que diuen, fa vendre tants diaris. Escombraries que hem llençat al contenidor del rebuig. Per ètica. I pel periodisme."

Per cert, per si a algú li quedava algun dubte, l'advocat/-da del qual parlo a l'article NO és en Joan Ballana. Queda dit.

Estrabisme polític i impunitat

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 7 de juny:

"Dilluns. Un comunicat d’ERC de Vic anuncia que demanaran una revisió de l’ús dels locals dels grups municipals. Ho fan, diuen, arran d’una informació feta pública divendres per “un mitjà d’informació” (Parèntesi: quan es tracta de criticar, ho fan amb nom i cognoms; si no, és un “mitjà de comunicació”. Imagineu una notícia sobre ERC referint-nos-hi com “un partit polític”?). I fins ara no sabien –ni sospitaven– del mal ús que PxC fa de Casa Bojons, un edifici municipal ara seu de la discriminació i el racisme, germen del feixisme? Aquest mateix periodista i “mitjà de comunicació” n’havíem alertat, per citar l’últim cop, el 15 de febrer. O potser aleshores no interessava incomodar el que, de bon o mal grat, era el soci preferent del govern? Un soci que, per cert, per esvair els dubtes que tenen sobre si només es fa un ús municipal o nacional del local, ell mateix ha publicat notes de premsa de trobades en dissabte de representants de PxC de tot Catalunya no ja al despatx sinó a la sala gran de la Casa Bojons. Comunicats amb foto inclosa, consultables a internet. Davant tanta impunitat, sí, val més que ERC se sumi al carro dels demòcrates, en aquest tema.

Dijous. Juan Gómez, regidor de PxC a Santa Coloma de Gramenet, escriu a Twitter: “Guillén [sic] Agulló era un fill de puta que està molt bé on està ara mateix”. Parla de l’independentista assassinat fa 20 anys per uns feixistes. Gómez és el mateix que el 2004 quan va prendre possessió com a regidor de PxC a Manlleu i uns independentistes del Casal Boira Baixa el van xiular, l’alcalde Pere Prat va fer-los fora de la sala. “En aquesta sala es manté el respecte a les idees encara que no ens puguin agradar”, va dir Prat. Doncs au, anem-los respectant! Dimecres mataven a París un altre antifeixista de 18 anys encara amb cara de nen. Té cura l’estrabisme d’aquests polítics que se senten tan còmodes mirant a una altra banda i vivint en la il·lusió que tot és democràcia?"

3/6/13

Infame, miserable, roí, vil, mesquí i pervers

Article publicat a la secció 'A corre-cuita' d'EL 9 NOU del 31 de maig:

"26 de maig. Un any de la manifestació de Vic per la cohesió social i contra el racisme. El 29 de juny n’hi ha una altra al Vendrell. Aquells que no van voler anar a la de Vic perquè estaven en contra que s’assenyalés la ciutat com a niu del racisme, ara tenen l’ocasió de redimir-se amb si mateixos i anar a la capital del Baix Penedès a demostrar que hi estan en contra, aquí, allà i arreu.

De fet, si alguna cosa va cohesionar la manifestació de fa un any va ser els antifeixistes i antiracistes que, pel cas, és el mateix. Un any després s’ha fet un lloc en el mapa dels moviments socials de Vic i Osona una entitat com Unitat contra el Feixisme i el Racisme, un paraigua sota el qual s’hi pot aixoplugar tothom, sense el problema de sigles que va fer que alguns partits no s’adherissin a la mani de fa un any.

Mentrestant, però, les vacil·lacions de l’equip de govern de Vic han donat ales a PxC, que ha editat un butlletí infame on avança la creació del Servei per a la Defensa del Vigatà. Un servei que oferirà assessorament gratuït a tots els vigatans necessitats menys als immigrants. Infame. Vil. Detestable. Indigne. Pervers. Roí. Mesquí. Miserable. Abjecte. I tot això des d’unes oficines municipals, les de la Casa Bojons, que PxC i Anglada fan servir com a seu nacional del partit. De fet, el telèfon del servei que es dóna és el del despatx que l’Ajuntament posa a disposició de PxC a la Casa Bojons. Però per fer-hi tasques del grup municipal, no per fer-hi política de partit ni molt menys el servei discriminatori que ara s’hi vol engegar. Tindrà el que ha de tenir l’equip de govern per privar PxC de dur a terme el servei des d’allà? El butlletí, per cert, carrega fort, amb l’estil habitual de PxC, contra l’equip de govern. Un cop li han donat el que volia, els 100.000 euros per repartir al seu gust, ara toca tornar a la càrrega. I què es pensaven?"

La foto que il·lustra l'apunt és de la fotogaleria de la mani del 26-M a Vic que van fer la Lourdes i en Xevi per a EL9NOU.CAT.

31/5/13

Empaquetar el missatger

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 24 de maig de 2013:

"Dijous. Omplim la sala de dalt de l’ETC. Javier Couso, reporter gràfic bregat en mil i una batalles, explica com l’exèrcit americà ara fa deu anys va assassinar el seu germà a la guerra de l’Iraq. La lluita dels Couso per fer justícia s’ha convertit en una batalla contra la impunitat. I ell en tot un expert de les estratègies de guerra, també mediàtica, de l’exèrcit americà. De com empaquetaven –en deien així!– els periodistes amb les tropes, perquè tinguessin una visió 'apropiada' de la realitat. I els que no, sabien a què s’exposaven. I a José Couso li va anar la vida. El periodista, en guerra, és un testimoni molest. En la pau, però, també. Aquí, ara, no ens maten (de moment), però sí que els exèrcits de buròcrates, partitòcrates i malfactors de tota mena comencen retirant un anunci i acaben matant el missatger (de moment, només en el sentit figurat). I és que de guerra bruta n’hi ha, en estat de guerra o en estat de pau. A Bagdad i a Vic.

Divendres. El regidor manlleuenc Josep Colomer piula: “Senyors i senyores d’ERC i CiU, deixeu d’enganyar i marejar la perdiu i compliu el programa. Quan marxem? Estripo ja el DNI?”. Em ve al cap una tertúlia a EL 9 TV amb Colomer i Jordi Casals. Aquest li acaba dient al primer, aleshores combatiu com el que més amb l’independentisme, que ja anireu venint. I ha anat venint. I és que això del dret a decidir, i el dret a la independència, no és només una cosa d’unionistes i separatistes, és més aviat una cosa entre demòcrates i no demòcrates. I en Colomer, és clar, és dels primers. Dels demòcrates, vull dir, no dels unionistes, malgrat algun article que li recordo fent mofa de la consulta del 13-D. I no fa ni quatre anys!

Dimecres. Llegeixo el resum que fa Regió7 de la festa d’entrega de premis que organitzen cada any. L’alcalde de Manresa, el convergent Valentí Junyent, hi parla de la capital del Bages com una ciutat que es pot vanagloriar de tenir “un diari que surt cada dia”, no com altres, que “únicament tenen un bisetmanari”. Que gran que és l’alcalde de Manresa!".

22/5/13

Les piulades de l'hora de la veritat - 22-5-2013

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí):

Bildu fa un referèndum i el perd. Per La Razon, això és fer el ridícul. Jo en dic Democràcia kiosko.net/es/np/larazon.…
— Quim_Soler (@Quim_Soler) 22 de maig de 2013

21/5/13

Les piulades de l'hora de la veritat - 21-5-2013

Un nou #Estat #Català tindrà #Llei d'Estrangeria? I q farem amb els CIE's? I x cert, recolzarem el dret d'autodererminació d #Palestina?
— toni rubia (@tonirubia) 19 de maig de 2013

20/5/13

El jardí de la vergonya

Publicat a Instagram: "El jardí de la vergonya. Un entre tants. Flors plantant cara a l'abandó de l'especulació immobiliària". La foto la vam fer amb la Carme, diumenge al matí, passejant per Vic. És al solar de l'antiga fàbrica de les Perles, a la cruïlla dels carrers Montserrat i Sant Segimon.

Sobreviure amb 664 euros al mes

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 17-5-2013:

"Divendres. Finalment, després que hi fes un segon esment a la columna de la setmana passada, l’Ajuntament de Manlleu em passa l’enllaç a l’apartat de la web on publiquen els sous dels regidors. S’hi arriba després de superar fins a quatre submenús en tota una gimcana informàtica. Encara s’hi fa esment dels 46.321,52 euros anuals que cobrava l’alcalde Pere Prat, amb un asterisc que ens aclareix que a data de 20 de setembre de 2011 va renunciar a rebre retribucions. No hi diu –no hi estan obligats, però mira, no seria sobrer fer-ho– que és per incompatibilitat amb la seva nova responsabilitat com a president del grup d’ERC a la Diputació. President d’un grup de dos, ell i Jordi Portabella. Responsabilitat per la qual cobra més de 90.000 euros anuals. Ben guanyats, suposo. Espero. Amb tot, molt. Massa.

Dissabte. Recollida de firmes a la Mostra d’Entitats a favor de la ILP per la renda garantida de ciutadania. Es tracta d’aconseguir 50.000 firmes perquè el Parlament debati una llei que obligui la Generalitat a consignar anualment una despesa per garantir que cada persona no percebrà menys de 664 euros mensuals. Engrescats, voluntaris d’entitats socials, sindicats, de partits de l’esquerra ecologista i de l’esquerra independentista, convencen un a un fins a –esperen– 50.000. Fins i tot hi ha qui ironitza que es podria anar a recollir-ne sortint de missa perquè alguns fidels puguin tenir l’ocasió de passar de la teoria (teòrica) a la pràctica. Fa com cosa pensar que algú pot sobreviure amb 664 euros mensuals, però em convencen que m’ho miri com un got mig ple, que això representaria eradicar la pobresa del nostre país. Això sí, m’estalviaré la demagògia final –per incompleta i en seu cas un pèl injusta– de comparar-ho amb els 90.000 euros anuals de l’alcalde president del grup de dos".

Un cop ja publicada la columna a El 9 Nou, un amic manlleuenc m'envia per correu la xifra exacta que cobra Pere Prat a la Diputació: 96.896,38 euros bruts anuals. El que dèiem.

17/5/13

Les piulades de l'hora de la veritat - 17-5-2013

El PP prohibeix utilitzar el terme País Valencià a les seves Corts.En canvi,li diuen aeroport a un tros d terra on mai hi han aterrat avions
— Pere Molist (@pmolistb) 16 de maig de 2013

16/5/13

Les piulades de l'hora de la veritat - 16-5-2013

Fonts judicials informen q s'està escorcollant Associació de #Puntaires i #Ganxet dels #Pirineus Delicte de banda armada #AteneuLlibertari
— toni rubia (@tonirubia) 15 de maig de 2013

14/5/13

Les piulades de l'hora de la veritat - 14-5-2013

El govern veneçolà va punxar el telèfon a més de 100 periodistes. Ai, volia dir el govern d'Obama. Com canvia la impressió, eh! #hipocresia
— Joan Coma i Roura (@joancomaroura) 14 de maig de 2013

13/5/13

Les piulades de l'hora de la veritat - 13-5-2013

A Grècia es decreta l'estat d'excepció: els profes en vaga seran detinguts i empresonats. Aixo no es democracia es el IV Reich. #resistencia
— tornafoch (@tornafoch) 12 de maig de 2013

10/5/13

Més enllà del Mercuri i... del pis de Budapest

Article publicat a la secció 'A corre-cuita' d'EL 9 NOU d'aquest divendres:

"Carles Bosch és propietari del 100% d’una casa a Sabadell, comprada el 1996. També, entre altres immobles, del 16% d’una nau a Sabadell, del 1992; del 50% d’un apartament a l’Escala, del 2006, i del 50% d’un pis a Budapest (!!!). Té 56.000 euros al compte corrent i un crèdit hipotecari. I és propietari d’un BMW 525 de l’any 2002 i una moto Yamaha del 2008. Dades que apareixen al resum de les declaracions de béns patrimonials dels regidors de Sabadell. Transparència a la web de l’Ajuntament de Sabadell, mal que ens pesi el Mercuri. Fins i tot hi consten els 19.500 euros en bons de la Generalitat, entre altres béns, de l’ara regidor Manuel Bustos. Que per això Sabadell lidera el rànquing de transparència en la web municipal, amb un 100% d’indicadors positius. Informàvem àmpliament a EL 9 NOU de dilluns del trist paper dels ajuntaments d’Osona i el Ripollès al rànquing: només sis aprovats d’entre 70. Durant la setmana s’hi ha afegit Sant Joan, per cert. I jo ho acompanyava amb una columna d’opinió recomanant a tres ajuntaments passar el drap per la web perquè corrien perill que se’ls entelés la transparència. Eren tres dels que aprovaven –Manlleu, Balenyà i Roda–, que declaraven que publicaven el sou d’alcalde i regidors, i jo no els havia sabut trobar. A diferència de Tavèrnoles i Calldetenes que, ja des de l’índex, es remetia a les retribucions. Doncs bé, Balenyà i Roda han passat el drap i m’han enviat l’enllaç a la pàgina amb els sous. No s’hi arriba tan fàcilment com a Tavèrnoles i Calldetenes, però hi són. A Manlleu deuen tenir el drap a la bugaderia. Tan fàcil que seria fer com Sabadell, anar més enllà de la llei i més a prop de la gent. Vaja, com Vic, que van dir que publicarien les dietes de l’alcalde i van acabar publicant la despesa en l’uniforme dels ordenances".

Durant el matí, després de sortir l'article al diari, m'han passat des de l'Ajuntament de Manlleu l'enllaç a l'apartat de la web on publiquen les retribucions dels càrrecs electes. Tal com deixava entreveure en el meu article de dilluns, costa d'arribar-hi. Està en un quart submenú de l'apartat dedicat a l'Ajuntament.

Pàgines