A corre-cuita

21/12/14

Sense corbata ni guió

Article publicat a la secció 'A corre-cuita' d'EL 9 NOU del 19-12-2014:

"Solidaritat. Cooperació. Empoderament. Transformació. Quatre conceptes que esmentava Joan Soler en la glosa prèvia a l’entrega del premi Vic Acció! a la PAH Osona. Llarguíssim aplaudiment a Joan Soler, claretià com Pere Casaldàliga, que ha convertit el Casal Claret de Vic en l’espai de llibertat que aixopluga causes justes que busquen –i aconsegueixen– apaivagar el dolor, que malgrat alguns facin ulls clucs, també existeix en aquest minúscul –i malgrat tot més suportable– Matto Grosso emboirat. “No et pots quedar sempre al marge, tard o d’hora t’hi has d’implicar”, resava Casaldàliga, i així ho fan, Joan Soler i la PAH. “Ser de centre és una manera de rentar-se les mans”, diu també Casaldàliga. Entre els de centre, esperava trobar en l’homenatge a la PAH el regidor de Convivència, lluint-hi la samarreta verda que li va regalar fa mesos la PAH del Garraf. Però no, el regidor, que dijous perpetrava dues rodes de premsa en poc més de dues hores, ara sí sense corbata que s’acosten eleccions, com per anar amb samarreta... Ballana no era a l’homenatge, segrestat per la seva pròpia estratègia, marcada el primer minut de legislatura, de fiar-ho tot a una política que va batejar de “tolerància zero”. I ara, a mig any de les eleccions, es troba que, amb l’emergència de noves formes de fer política, ja no cola el discurs il·lustrat dels polítics que fan política per a les persones, sinó sobretot el dels que cedeixen la política a les persones i els demanen que participin. I entestat a esgotar les estratègies de la vella política, el regidor descorbatat ara s’aferra a crear un conflicte amb l’alcalde perquè aquest el faci fora del govern del qual ha estat còmplice i executor. Massa vist a massa guions reescrits massa vegades. I ho fa, oh!, encomanant-se, ara sí!, al Graell, les Adoberies i la remunicipalització de serveis. Sense corbata i sense guionista. “Si no expliquem el que passa, ens convertim en còmplices”. Casaldàliga, altre cop. Amén".

7/12/14

"A viure ells, i a morir-nos nosaltres"

Article publicat a la secció 'A corre-cuita' d'EL 9 NOU del 28-11-2014:

"El pas dels dies –i no fa ni una setmana!– i el corrent informatiu i deformatiu que ens porta una cridòria nova cada dia i s’emporta la de la nit anterior, ha apaivagat l’estupor que divendres provocaven en molta gent les imatges de la dona de 85 anys de Vallecas poc abans de ser desnonada del pis on havia viscut gairebé 50 anys després d’avalar un préstec de 70.000 euros que el seu fill no ha pogut acabar de pagar. “Som bons treballadors, i a sobre que estàs tota la vida lluitant, ara que hi pots estar una estoneta, et prenen casa teva. I a viure ells i a morir-nos nosaltres”, declarava una compungida Carmen Martínez, acompanyada dels activistes de la PAH que aquesta vegada no havien aconseguit aturar el desnonament davant la brutalitat policial utilitzada.

Darrere la imatge de Carmen plorant em ve la de la ministra d’Habitatge de Zapatero, Carme Chacón, que el 28 de setembre de 2007 anunciava a bombo i platerets: “Agilitzarem els desnonaments”. I on no hi ha suficient hemeroteca, hi ha actes dels plens. Com el de l’11 de juliol de 2011, quan una flamant Anna Erra que acabava d’estrenar els galons de tinent d’alcalde intervenia en aquests termes en ple debat d’una moció sobre desnonaments: “Estem en un estat de dret on les lleis s’han de complir, encara que moltes vegades puguin semblar injustes (...) La llei no satisfà a tothom, però cada vegada intenta ser més justa. D’altra banda, no creiem que les accions per impedir els desnonaments siguin la millor opció, perquè això comportaria una desprotecció dels propietaris”. Al final la moció de la CUP quedava rebutjada pels vots dels 15 regidors de CiU, ERC i PxC. I tot això en aquesta mateixa legislatura! Després alguns han fet acte de contrició i fins i tot han votat mocions de la PAH. Però allà queda l’hemeroteca, per a la història".

Polítics desendollats

Article publicat a la secció 'A corre-cuita' d'EL 9 NOU del 5-12-2014:

"Incomprensible. Que encara ningú de la Generalitat hagi despenjat el telèfon per trucar a l’Agència Local de l’Energia d’Osona, o a la incombustible consellera d’Educació, Mercè Puntí, i demanar-los pel secret que ha permès estalviar en només dos cursos ni més ni menys que 279.996 euros en 23 escoles de la comarca. Bàsicament fent petits retocs en alguns aspectes del consum d’energia, fent-ne un control acurat –i amb la passió, imprescindible, que hi posen els tècnics de l’Agència de l’Energia d’Osona– i especialment a partir de la reducció de l’anomenat consum vampíric, aquell que es fa a les nits, caps de setmana i vacances sense necessitat. Aquell ordinador que queda engegat, aquell radiador que continua funcionant sense ningú al centre, aquells llumets tontos que no s’acaben d’apagar mai. Ja ho deia el capità Enciam, que els petits detalls són poderosos. Ara en diuen “Desendolla’t” i els cusen a premis. Això sí, a Espanya. A Catalunya, el govern ni sembla haver-se’n assabentat, tot i que els ho han explicat. És ben bé que alguns polítics sembla que siguin ells els que han desendollat de la realitat.

Uns altres que sembla que desendollin de la realitat, però que no, que saben molt bé què es fan i a favor i contra de qui ho fan. Els polítics del jurat del premi Paco Estrella. Les bases són clares: un premi a tasques d’especial rellevància en solidaritat i convivència. De les propostes que els havien arribat hi havia un empat entre l’ANC i la PAH. I el jurat va desempatar. Els polítics Pere Prat (ERC), Àlex Garrido (ERC), Josep Suriñach (CiU) i Josep M. Anglada (ICV) van votar per l’ANC. El sindicalista Lluís Donoso (CCOO), per la PAH. Solidaritat i convivència, diuen les bases. Sense treure-li cap mèrit, que i tant que en té!, a l’ANC: solidaritat i convivència. Acabo com començava: incomprensible".

30/11/14

Causes col·lectives i històries personals

Article publicat a la secció 'A corre-cuita' del 31-10-2014:

"Tasca encomiable la que fan els activistes d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), també a Osona. Nascut a Barcelona a partir de la confiança i el treball unitari entre més de 200 entitats, a Osona ve a ser tres quarts del mateix, tot i que massa sovint els interessos de partit acabin interferint en el dia a dia. O les contradiccions mateixes pròpies de qualsevol col·lectiu que vulgui treballar des de l’honestedat.

L’última, la relacionada amb Houari Akouad, un nacional marroquí de 48 anys que en fa 14 que viu a Manlleu, ara a un centre d’internament per a estrangers, el CIE. El temut CIE d’on la ciutat perd el seu nom, que diria l’admirat i enyorat Paco Candel, a les entranyes de la Zona Franca. La família d’Houari va recórrer dimarts a UCFR perquè els ajudessin a combatre el racisme institucional que representa tancar en una presó amb menys drets que una presó.

Darrere la història de racisme institucional dels centres d’internament d’estrangers, però, també hi ha històries personals, com la de l’Houari, amb algun antecedent de violència domèstica i algun altre aspecte, diguem-ne, poc exemplar. I sobrevé el dilema entre defensar la persona i defensar la causa, la de la lluita antiracista, com en alguns se’ls van despertar alguns dubtes la primavera de 2013 de si calia continuar acampats quasi sota zero davant del Banesto de Vic, amb la PAH, en solidaritat amb qui identificaven amb qui no feia pas gaire anys participava en agressions a independentistes i defensors dels drets socials. La causa, contra la màfia del sistema hipotecari i bancari, va prevaler, com ara ho fa la del combat als CIE, una de les vergonyes del segle XXI, com ho són la tanca de Melilla i el mar sense fons de Lampedusa. La causa col·lectiva, la solidaritat, per davant de la personal".

24/11/14

Encorbatats

Article publicat a la secció 'A corre-cuita' d'EL 9 NOU del 21-11-2014:

"Dissabte al matí, debatent amb companyes entusiastes sobre el concepte “polítics encorbatats” inclòs en un manifest de suport a la plataforma de l’esquerra rupturista vigatana que està a punt de sortir a la llum. Hi ha qui defensa que no tothom qui porta corbata tenim perquè associar-lo a la vella política que ens ha portat a l’atzucac social i de descrèdit democràtic en què ens trobem. I hi ha qui defensa que més enllà del sentit literal de l’expressió, aquesta remet a aquells que s’han servit de la política, no per servir a qui els ha votat, sinó als seus interessos o als dels seus patrocinadors. La vella política que ara es mira al mirall i ni tan sols s’hi reconeix de tan esbiaixat que li n’ha quedat el perfil. Ja no només els polítics corruptes o barruts que tiraven de visa en temps de crisi. També els que han tendit a concebre la política no com a servei públic sinó com una mena de lliga de futbol on el partit i els resultats que obtingui a les següents eleccions passa per davant de tot. Coartant la democràcia a un trist vot cada quatre anys. La partitocràcia, que en diem per resumir. I la seva derivada més perniciosa, la cadirocràcia, l’aferrar-se a la poltrona. També aquells que, amb corbata o sense, que això a hores d’ara ja és el de menys, defensen encara ara privilegis i prerrogatives per a la classe política i, molt important, tot el seu entorn econòmic i mediàtic. Ens deien, i alguns ens ho mig havíem cregut: els polítics han d’estar ben pagats, perquè si no, només s’hi dedicaran els aprofitats i els burros. I mira, ben pagats i tot, on hem anat a parar. De fet, l’expressió classe política ja diu molt. Neguen la lluita de classes però se senten classe. El que ara a alguns els ha donat per dir-ne “casta”. Si es vol rescatar la democràcia segrestada per la partitocràcia d’encorbatats i barruts, caldrà ser vius i saber diferenciar que si hi ha lluita de classes en la societat, en la defensa de la democràcia també n’hi ha. I saber quina és la de cadascú i qui el representa realment. Més enllà de la corbata".

Les piulades de l'hora de la veritat - 24-11-2014

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí):

Els pactes CiU-PSC d'aquesta legislatura: 1) BCN World; 2) Que Millet, Montull i Bustos no compareguin a la comissió sobre frau i corrupció.
— Carles Mundó (@CarlesMundo) November 21, 2014

20/11/14

Les piulades de l'hora de la veritat - 20-11-2014

L'@aj_vic paga l'escola Centre x culpa dels incompliments de la Rigau i dsps deixem q vingui a fer-se la foto. A casa meva això té un nom.
— ArnauMarti (@ArnauMarti) November 19, 2014

La pota sud i la bellesa

Dues veïnes de la Serra en un acte de protesta contra la Pota Sud

Aprofitant el debat que hi va haver ahir al Parlament sobre el tema, recupero al blog l'article que vaig publicar a EL 9 NOU sobre la polèmica entorn a la Pota Sud de Vic el 12 de setembre passat després que es debatés la mateixa moció al ple de Vic:

"Ple de Vic. La moció de CUP i ICV-EUiA, que va acabar tenint el suport de tots els grups menys de CiU i els regidors desterrats de PxC, aconsegueix aturar –per ara– l’anomenada pota sud de Vic, una nova carretera que havia de partir els paisatges que s’estenen més enllà de la Serra-de-senferm. Victòria potser pírrica, però victòria al cap i a la fi, gràcies i malgrat els càlculs d’algun que d’aquí a les eleccions segurament farà servir més la calculadora que res més.

Al debat s’hi aboquen arguments com que la Generalitat igualment hi ha planificat una carretera de quatre carrils, doncs fem-ne una de dos carrils i així l’impacte serà menor. De tan fal·laç que és l’argument que sap greu recordar que una carretera de dos carrils que tingui un ús intensiu, com podria ser el cas, només és el primer pas per fer-n’hi al cap de poc una de quatre carrils. Altres argumenten que als veïns no se’ls pot pas fer sempre cas, ja que si als de la plaça Major se’ls preguntés pel Mercat de Música Viva, amb les molèsties i sorolls que els generen, no hi estarien pas d’acord. Com si anar asfaltant el paisatge a base de carreteres, urbanitzacions i polígons, a hores d’ara alguns ja manifestament innecessaris, no fos fruit d’un model econòmic que ara també trontolla. Tant com haver de fer una carretera bàsicament per donar servei a una sola empresa, com és l’escorxador de Santa Eugènia.

Em quedo amb les raons esgrimides per l’Associació de Veïns de la Serra al programa de festa major: “No es tracta d’una raó que apel·li a res exterior a l’home, com ara a una necessitat administrativa, sinó que apunta a quelcom interior, íntim, constitutiu del seu ser, com és la seva capacitat de commoure’s davant la bellesa. El paisatge que es bada als peus de la Muntanyeta, és bell; pels senzills, pels humils, per aquells que no tenen la mirada entelada per decrets, reserves de terrenys i permisos de construcció, el paisatge esdevé manifestació pura de la bellesa”. Victòria, doncs, dels veïns, de la bellesa que no es pot imposar a cop de decret".

17/11/14

Les piulades de l'hora de la veritat - 17-11-14

Quan penseu en casta, sobretot no us oblideu de la púrria tertuliana que ara mateix vomita odi de classe a rac1 per defensar nuñez
— Quim_Soler #Desobeïm (@Quim_Soler) November 17, 2014

16/11/14

Hem après el camí de la desobediència

Article publicat a la secció 'A corre-cuita' d'EL 9 NOU del 14-11-2014:

"Ho vam fer. El govern, tirant endavant el procés participatiu, que tenia forma de consulta no referendària i que a efectes de la gent era com si fos un referèndum. Els milers de voluntaris, no només els 40.000 que consten oficialment, sinó molts més que s’hi van afegir al llarg del dia, fent un exercici d’autogestió i autoorganització que meravella. I els més de dos milions que vam votar, desoint i desobeint aquells que ens volen a casa submisos i distrets amb el pa i el circ, o amb el circ i prou, que de pa cada vegada n’hi ha per a menys. El 9N va ser un monumental exercici de desobediència, d’aquells necessaris per donar un tomb a la història. Agradi o no als que des d’allà portaven mesos bramant que no hi hauria consulta o fins i tot als d’aquí que, tot i desobeint, neguen haver-ho fet.

El procés sobiranista ha ensenyat el camí a milers de persones. Organitzats en assemblees locals, han permès empènyer els polítics fins al 9N. Molts, milers, han descobert, molts sense ser-ne conscients, les virtuts de l’assemblearisme. Un assemblearisme heterodox, amb llacunes, però assemblearisme al cap i a la fi, que els porta a l’autoorganització. En són conscients els vetlladors dels interessos de l’oligarquia que han ensenyat el camí de l’autoorganització i, més encara, de la desobediència a tot un poble en moviment? Quan se sol dir que el procés no té marxa enrere no és perquè els partits de torn estiguin més o menys convençuts dels plantejaments que han desembocat en la gran mobilització popular del 9N, sinó perquè ha despertat l’esperit de lluita de molts, milers, per un nou país. Ni que sigui a base de folrar de plàstic groc els arbres de la carretera i els pals dels fanals. Tot és bo per mantenir l’esperit de lluita i la mobilització. Ara, això sí, mobilitzem-nos pel nou país, però també per un nou país millor"

12/11/14

Les piulades de l'hora de la veritat - 12-11-2014

Benvolguda Sra. Sánchez Camacho, el que és una veritable malversació de fons públics és el seu sou de senadora per no fotre ni brot #fb
— Carles Banús (@carlesbanus) November 12, 2014

11/11/14

Les piulades de l'hora de la veritat - 11-11-2014

He trucat a en #Rigol i comunica. He trucat a en #Serrano, i també. Però és que l'#Arriola també. Tots tres tenen el telèfon despenjat. #9N
— Xevi Bardolet (@xbardolet) November 10, 2014

10/11/14

Les piulades de l'hora de la veritat - 10-11-2014

"No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu". Avui és impossible no recordar a Estellés. El sud, el nostre nord. #9N2014
— Ismael (@agars_son) November 9, 2014

8/11/14

Sí i sí a un nou país sense voltors

Article publicat a la secció 'A corre-cuita' d'EL 9 NOU del 7-11-2014:

"Diumenge centenars de milers de catalans votaran, si els deixa el govern català (l’espanyol ja ha quedat clar que no). Votaran per un nou país. La majoria. Perquè els deixi de robar Espanya. Altres, però, votaran també perquè amb aquest nou país els deixi d’espoliar l’oligarquia catalana, aquella que durant dècades s’ha cregut –i ha actuat en conseqüència– que el país i la seva gent eren seus. Que els deixin d’espoliar aquells que s’empesquen un subterfugi rere un altre per camuflar una realitat resultat de prémer el botó per aturar l’ascensor social en el qual, com si es tractés d’un miratge de l’oasi català, havíem imaginat que vivíem. Espolis ja no en forma d’impostos que no tornen, com fa Espanya, sinó més sibil·linament amb invents com ara el programa Visc+, que consisteix a vendre les dades dels pacients de la sanitat pública a empreses privades. La revista Cafeambllet ho explica en un ampli reportatge d’investigació al seu últim número. Un projecte del govern català amanit entre nou empreses, la majoria multinacionals de la sanitat privada i que està passant totalment desapercebut enmig del tsunami sobiranista. Diran que és per guanyar en eficiència en la recerca, però no si les asseguradores usaran les dades per fer estudis per apujar primes de risc. O si les farmacèutiques les usaran per analitzar si produir un determinat medicament és rendible o no. O si les empreses de recursos humans les usaran per determinar factors i perfils basant-se en informacions confidencials sobre salut mental o hàbits de consum d’alcohol o tabac. Facilitar informació perquè la sanitat privada competeixi amb la sanitat pública és també espoli. No és l’espoli dels impostos catalans que van a parar a vies mortes de l’AVE messetari, però continua sent espoli. Votem, i tant!, i rebel·lem-nos contra qui no ens ho deixa fer. I votem que sí i que sí; sí a un nou país, i sí a un nou país on els voltors ja no hi tinguin res a devorar".

La il·lustració del post és feta a partir d'una manipulació de la portada del llibre, també molt recomanable, 'L'hora dels voltors' (Edicions El Jonc), de Josep Manel Busqueta.

3/11/14

Les piulades de l'hora de la veritat - 3-11-2014

Ara ve quan "l'esquerra" apoltronada, vist d'on venen els vots de Podem #CEO, es posa cueta i camisa. Bé, això últim ja fa temps que ho fan.
— Joan Coma i Roura (@joancomaroura) October 31, 2014

Pàgines