El 27 de desembre em van publicar aquest article al bloc de l'ESCACC. Ara que ja han passat uns dies, el reprodueixo també aquí. M'agradaria que es pogués obrir una mica de debat sobre el tema. No hi confio gaire, la veritat, però; els comentaris als blocs, amb comptades excepcions, gairebé han desaparegut.
"El 16 de desembre vaig participar en la taula
de mitjans de comunicació de les IV
Jornades de la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual a la seu del
Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). La meva taula rodona, en concret,
portava per títol “La importància del
llenguatge: immigrants, fins quan?”. La jornada la va obrir la presidenta
de la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual i consellera del CAC, Carme
Figueras. Segons resumeix la
nota de premsa que va publicar el mateix CAC, Figueras va mostrar la seva
preocupació per la irrupció, iniciada fa uns dos anys, de la immigració com a arma electoral en l’agenda política. “Algunes
formacions polítiques importants han perdut la por a utilitzar la immigració
com a recurs electoral”, va dir, i va subratllar que el discurs excloent “ha
tingut acceptació entre persones que no qualificaríem de xenòfobes o racistes”.
Figueras va al·ludir a l’efecte multiplicador dels mitjans: “Els mitjans de comunicació,
majoritàriament i en graus diversos, han contribuït a amplificar la
confrontació política, donant-li una dimensió que no es correspon amb la
situació de normalitat que es viu en el dia a dia dels nostres barris, pobles i
ciutats”. En concret, va mostrar-se molt crítica amb el fet que alguns mitjans
facin d’altaveu de formacions xenòfobes
com Plataforma per Catalunya (PxC). Amb tot, va acabar remarcant que hi ha
també bones pràctiques periodístiques que ressalten les notícies positives
relacionades amb la immigració. “El quid de la qüestió es com aconseguir
fer-les visibles, com trencar aquesta
contradicció que les notícies positives no venen”, va dir la que va ser
consellera d’Acció Social els últims mesos del primer tripartit.
Notícies positives relacionades amb la
immigració... Immigrants, fins quan?... Mitjans que fan d’altaveu de la
xenofòbia... Qüestions que no donen per una taula rodona, sinó segurament per
tota una jornada, per no dir tot un màster en gestió de la diversitat i mitjans
de comunicació. El tema no és gens fàcil
i és més aviat complex. En el meu quart d’hora d’intervenció vaig intentar,
no ja donar respostes, sinó aportar diversos interrrogants.
Vaig partir d’una anècdota. Immigrants, fins
quan?, ens interpel·lava el títol de la taula rodona. Notícies positives sobre
la immigració, ens demana el CAC. Vaig explicar l’anècdota de l’escriptora Najat el Hachmi i ‘El 9
Nou’. El 25 d’abril de 1997 titulàvem a portada: “Una estudiant magribina de
Vic guanya el concurs literari Antoni Pous”. L’1 de febrer de 2008, obríem
portada amb el següent titular: “La vigatana Najat el Hachmi
guanya el premi Ramon Llull de novel·la”. El subtítol destacava que és el
premi més ben dotat de les lletres catalanes. Cap referència al seu orígen
immigrant –va venir a viure a Vic, el 1987, als vuit anys-, a diferència del
que va fer la majoria de premsa nacional, que la va ‘descobrir’ aleshores, quan
va guanyar el Llull.
Doncs bé, el 2008 també vam saber que aquella
portada d’onze anys abans havia disgustat profundament a la Najat. Ella, un
estudiant brillant de l’institut Jaume Callís de Vic, on hi cursava el COU i
era a punt de fer el salt a la universitat, encara era notícia perquè, deu any
després d’arribar a Vic, era “una estudiant magribina de Vic”. Allò de què
nosaltres estàvem tan cofois, de destacar
que una estudiant d’orígen immigrant ‘triomfava’ i guanyava un premi
literari en català, per a ella va ser un mal titular. A la redacció, quan vam
saber de les crítiques de la Najat al titular d’onze anys abans, les vam
considerar un pèl injustes. Ho eren, però? Potser l’escriptora es mirava el
titular de 1997 amb ulls de 2008, o realment ella, al 1997, ja tenia una mirada
diferent que nosaltres respecte el titular de portada? Immigrants, fins quan?
Una bona pregunta, però també, notícies positives de la immigració, quan i en
quines circumstàncies? Fent
discriminació positiva en aquests casos no podem acabar perpetuant la
‘marginació’, la diferència?
El punt de partida del tractament de la
immigració, i pel que respecta al llenguatge en concret, fa temps que a ‘El 9
Nou’ ens sembla que ho tenim clar. A la jornada del CAC em va sorprendre que a
Catalunya Ràdio, per exemple, pel que va explicar la companya de taula Elisa
Omedes, no tothom ho tingui tan clar. Destacar l’orígen marroquí, per posar un
cas, d’un lladre o un agressor, sense que això aporti res de substancial a la
notícia, hi ha qui ho defensa per donar el màxim de dades i informació
possible. Identificar innecessàriament l’orígen dels delinqüents, als quals ja
se’ls reconeix prou pel nom de pila que sí que se sòl publicar, ho considero
innecessari i més aviat perniciós.
En favor de la convivència i la cohesió social, dos béns a protegir diria que en
casos per davant de la llibertat d’informació –ja no diguem de donar
informacions supèrflues-, crec que caldria anar molt amb compte amb aportar
expressions o connotacions discriminatòries als continguts informatius. Ja no
diguem expressions directament xenòfobos o racistes. I aquí és on apareix un
altre element distorsionador i on xoquen altra vegada diversos drets. Em
refereixo a la irrupció en la vida política de partits com PxC, i a Vic molt
concretament, on és la segona força de l’Ajuntament, amb només tres regidors
menys que la primera, CiU, i a tres de les que li segueixen, CUP, PSC i ERC,
que en tenen dos.
Què cal
fer amb PxC? Nosaltres, que ja fa deu anys que
‘batallem’ amb el tema, hem anat a diferents ritmes. S’han anat imposant
diferents teories, totes amb els seus matisos corresponents. El curiós del cas
és que, a mesura que va entrant en diferents ajuntaments, pràcticament a tot
arreu es produeix el mateix estat de xoc,
en la ciutat, en el consistori i, també, en els mitjans de comunicació locals.
El primer que sòl passar pel cap és ‘silenciar’
la PxC, no fer-li més ‘propaganda’ des dels mitjans. Després, un cop s’ha
vist que no serveix de gran cosa (a Vic, després d’aquesta prevenció de no
parlar-ne gaire, el 2007 va passar d’1 a 4 regidors), es passa a la crítica.
Alguns ‘savis’ proposen al periodista, com si aquest no ho hagués pensat ja
molt abans: heu d’investigar qui finança la PxC. Sí, i als altres partits?
Del silenci i la crítica se sòl passar a una
certa ‘normalització’, a la convivència amb el partit en el dia a dia
informatiu. Un altra diferència respecte altres ciutats és que ells parlen de
convivència amb el partit d’Anglada i en el cas de Vic, es tracta de
convivència amb el partit d’Anglada i amb el propi Anglada. Això últim, en
comptes de dificultar la relació, com li podria semblar a algú, pel caràcter
obert i fins i tot dialogant del polític en qüestió, la facilita. Cal un plus
de professionalitat per no patir una certa dosi de ‘síndrome d’Estocolm’. Com
deia, l’‘adaptació’ dels mitjans de
comunicació local a la nova realitat de tenir PxC als ajuntaments va a un ritme
diferent segons si acaben d’entrar o ja són una força més que consolidada
com a Vic.
A Vic, en concret, diria que som a punt
d’entrar en una quarta fase, la ‘normalització’
acrítica. El fet que Anglada i el seu partit ja participin en molts més
debats públics més enllà del de la immigració, junt amb l’‘esgotament’ dels
tres posicionaments previs, fa que, a poc a poc, si no hi un plus de
responsabilitat i cura, acabem integrant Anglada i la PxC en l’escenari polític
català. La ‘còpia’ que se n’ha fet dels
seus postulats des d’altres partits, en la majoria de casos amb un èxit més
que relatiu, com ho va demostrar a Vic la polèmica de l’empadronament
d’immigrants, també ho facilita. El que s’hagi passat de l’anomenat ‘bonisme’ al que jo en dic ‘malisme’, també.
Sigui com sigui, a les tertúlies d’EL 9 TV, a
diferència del que fan les altres dues teles d’Osona, Canal Català i Canal
Taronja, encara no hi ve ni Anglada ni ningú del seu partit. Malgrat tenir la
representativitat que té, molt especialment a Vic, la capital de la comarca.
Sóc plenament conscient que, no convidant-los, vulnerem el principi de pluralitat de les tertúlies polítiques. Fem
bé? Serveix de res? És només una
forma de dotar-nos d’una pàtina diguem-ne progressista? A la jornada del dia 16
no em vaig saber estar d’acabar demanant a les dues conselleres del CAC
presents a la sala, Carme Figueras, però també Dolors Comas, què en pensaven
elles. Ho demanava en seu del CAC, l’organisme que, entre altres coses, vetlla
pel pluralisme polític en els mitjans de comunicació audiovisuals de concessió
pública. Em reservo la resposta per als assistents a la jornada. Això sí, vam
acabar parlant de la llei de partits polítics."
5 comentaris:
M'ha agradat molt el post. Crec que invita a una reflexió profunda, no només en el que respecta als mitjans de comunicació, sinó a la resta de la societat (partits, associacions, ciutadans...).
Quant al tema de les tertúlies, jo defenso la postura de "El 9nou". De fet, personalment no assistiria a una tertúlia a on hagués convidat un personatge de la PXC. No crec en la llei de partits i, per tant, no sóc partidari d'aplicar-se-la a ningú. A la PXC l'han d'il·legalitzar els seus votants, però això no vol dir (la seva legalitat) que els demòcrates els haguem de tractar com a un partit democràtic més.
Amb el teu permís, recullo el post al meu bloc!.
Salut!
Gràcies pel comentari, Iñaki. El meu permís, ja saps que no és necessari. Al contrari. Gràcies per recollir el post en el teu bloc.
Respecte a compartir tertúlies amb Anglada, jo t'he d'admetre que també m'ha sorprès veure com gent de tots els partits (inclòs el partit amb qui fa coalició EUiA) fan tertúlia com si res amb Anglada. Ja he expressat els meus dubtes al respecte, per tant suposo que també dec poder expressar la meva sorpresa. Bon diumenge!!!
El tema de la participació en els debats, més que un tema de "partits", és un tema personal. Pot haver-hi qui opini que és millor anar-hi i contraposar arguments i idees. D'altres pensem que no hi ha debat possible entre demòcrates i no demòcrates (deixo a part, per motius evidents, els debats electorals entre forces polítiques que tenen dret a presentar-se).
Salut!
Interessant post, i interessants reflexions sobre PxC! Al Baix Llobregat ens va tocar fer-nos aquestes preguntes a partir de la segona meitat del 2010 (per exemple aquí: http://bertrancr.wordpress.com/2011/11/21/resultats-electorals-pxc-eleccions-generals-20n/). Per tant, ajuda molt conèixer l'experiència dels més veterans!
Jo crec que la fase de normalització és gairebé consubstancial al fenomen PxC: es tracta d'un partit que banalitza el discurs ultradretà: substitueix la parafernàlia feixista que poden tenir DN o altres per elements de màrqueting polític que la fan semblant a qualsevol partit. Justament la normalització de PxC, doncs, és el major perill: perquè camuflar-se en la normalitat és el principal objectiu de la formació, allò que la diferencia d'altres ultres i allò que ha estat el seu èxit.
D'altra banda, a Anglada li és igual tot això. A ell, ja saps, li agrada que es parli d'ell, sigui per bé o per malament. La qüestió és què en pensa el partit, d'això. I crec que no tots els militants (alguns d'ells destacats) estan còmodes amb aquesta opció d'Anglada.Em permeto un vaticini: si es qüestiona la postura del vigatà al capdavant de PxC, crec que serà justament per això: algú podria queixar-se que el seu líder surti als mitjans sempre envoltat d'escàndols.
P.S.: Pel que fa a això d'informar sobre l'origen dels lladres o els agressors, no ho veig tan clar. Hi ha molts casos en què el rerefons migratori o cultural (com el social o el laboral) és clau per entendre bé el context en què es produeixen (i en el marc del qual es poden comprendre) alguns fets. Com parlar del Besòs, sinó, sense esmentar gitanos i subsaharians, per exemple?
Hola,
Doncs jo penso que a l'escrit, tot i haver-n'hi algunes, li falta precisament respostes. Tot i que m'agrada, i aporta realment elements de debat i reflexió.
Jo m'he recordat d'una tertúlia a El 9 Tv en que se'ns preguntava als tertulians (i crec que un d'ells erets tu Iñaki també), sobre el titular d'El 9 nou d'aquella setmana, en que es destacava que la meitat dels nascuts a Vic i Manlleu eren fills de mare immigrant. Vaig ser l'únic que vaig dir que no m'agradava el titular, que l'enfocament no em semblava l'adient, perquè etiquetàvem ja només de néixer a un "grup" de nens i nenes. Ho recordeu?
Per altra banda, jo he assistit a una tertúlia en la que hi participava Josep Anglada, i no me n'amago. La Llei de Partits hauria de no deixar presentar a partits com aquest, però també a partits i persones que, per exemple, es financien irregularment o han protagonitzat episodis claríssims de corrupció o malversació de fons (i en alguns llocs això voldria dir deixar fora als teòrics grans). Mentrestant, els combatrem en el terreny del debat i les idees, i crec que podem.
Ah, i penso que ens podries fer un petit resum sobre la resposta de la Figueras i la Comas, pels que no hi vam poder ser. Si no, és com deixar-nos sense el caramel que ens has ensenyat. ;)
Vinga, salut!
Isaac
Publica un comentari a l'entrada