20/7/12

"Tot era mentida al país dels farsants"



Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 20-7-2012:

"Dimarts, 10. L’amic Joan Ayats escriu a Twitter: “Un clàssic del Twitter la barcelonada estiuenca dels Comajoan... en dia calorós”. I és que com ja fa uns quants estius, optem per passar un o dos dies sencers en algunes de les múltiples altres Barcelones on el turista no arriba ni perdut. Una immersió recomanable per fer-se a la idea de en quin país vivim realment. Aquest any, va ser el torn del Besòs, el Bon Pastor, Can Zam i Montbau. En vaig anar deixant rastre a Twitter, Facebook i Instagram, aquesta eina on els fotògrafs frustrats ens autoenganyem i a base de filtres prefabricats ens surten fotos prou elegants. De les que hi vaig penjar aquest any la que va triomfar més, si hem de fer cas dels 'like' que va tenir, va ser la d’un bloc de pisos del Besòs amb roba estesa voleiant. “Roba estesa, el color de la vida”, la vaig titular. I em va venir al cap l’infaust ple de Vic de gener de 2004, on Josep Anglada va guanyar la seva primera moció, la que prohibia estendre roba als balcons. La prohibició s’ha mantingut i espero que es derogui en la que sembla pròxima revisió de l’ordenança de civisme. Els temps que corren no són per malgastar en assecadores –sobretot qui no pot– ni molt menys per debatre si és més estètica la bugada acolorida i voleiant o els barrots dels balcons. Jo em quedo amb el color, el color de la vida.

Dimecres, 18. En data tan assenyalada, encara abduït, fascinat i perplex per alguns gestos d’amistat, com aquell fumador que –segurament il·lús d’ell– s’imposa deixar de fumar, m’autoprogramo un descans de xarxes socials i m’imposo deixar en guaret el Twitter i el Facebook. No sense abans agrair, en el cas de Twitter, la paciència dels 2.453 seguidors que algun dia van optar per llegir alguna de les 7.427 piulades i repiulades que hi he abocat en aquests quatre anys i vuit dies. Als que ho han fet de bon grat, però especialment als que s’han servit d’una lupa amb mil augments per trobar-hi el que no hi he sabut ni volgut posar, els dedico aquella cançó que proclama que “tot era mentida en el país dels farsants fins que els esclatà la veritat a les mans”. I compte que el diccionari defineix 'farsant' com aquell “que fingeix coses que pretén de fer passar com a veres”. Ens veiem, si voleu, a Instagram, on continuarem retratant el color de la vida."