Pàgines

25/1/13

Unitat popular contra el 'fracking'



Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 18-1-2013:

"Dilluns, 14. Ple de Vic. Històric. No tant perquè es declari Vic municipi antifracking, que és el mínim que es podia demanar. Per primera vegada a la història recent hi prenia la paraula un membre del poble, per dir-ho d’una manera entenedora, i no només dels representants d’aquest poble elegits a cop de vot un cop cada quatre anys. Li va tocar fer-ho a Eudald Rifà, portaveu de la Plataforma Aturem el Fracking (PAF). Que ni ell és de Vic, ni l’entitat està registrada a Vic, requisit que assenyala el reglament dels plens exprés que a hores d’ara ja cal esperar que no s’acabi aprovant mai. Portem anys discutint el reglament i mesos entrant i sortint de l’ordre del dia del ple. Entremig hem parlat d’evolució i revolució. Doncs mireu, la revolució que deia aquell ja està feta i un membre del poble, per dir-ho d’una manera entenedora, no se m’esveressin els 'evolucionaris', va poder prendre la paraula al ple. I ni tan sols es van fondre els ploms de la sala!

L’observació des de primera fila de la lluita antifracking a Osona també permet fer-se una idea de com alguns van establint dinàmiques polítiques pròpies dels nous temps i com d’altres s’entesten a enquistar-se en els cada vegada més pobres valors de la partitocràcia. Entre la 'marea blanca' que va inundar dilluns el ple de Vic hi vaig reconèixer companys de lluita del GDT, de CCOO, d’ICV, de la CUP, d’Arran, de la PAH, del Casal Manel Viusà, dels indignats... i segur que me’n descuido. Tots ells renunciant a les sigles, com ho fan treballant colze a colze al si de la PAF. Uns posant-se una granota, altres penjant vídeos al YouTube, uns generant sinergies amb altres territoris, i els que hi tenen representació, portant el tema a les institucions (i veient, com al Consell d’Osona, com el tacticisme de la majoria esclafa, malgrat reconèixer-se tots antifracking, el voluntarisme de la minoria). Tot i ser encara lluny del concepte d’unitat popular que va germinar al Xile d’Allende, l’agrupació de forces de les classes populars en defensa dels interessos nacionals i socials, i en aquest cas també del territori, a poquet a poquet, s’hi va acostant. I és que com resa la lletania de la unitat popular, també “som els que ens estimem molt més el nostre territori que no els diners que es generen en explotar-lo”.