L'Ajuntament no és propietat dels polítics

Foto extreta d'aquesta web

“L’Ajuntament no és propietat dels polítics”. Així titulàvem l’editorial d’aquest dilluns a EL 9 NOU. Un editorial sobre participació ciutadana, sobre allò de què tants polítics se n’omplen la boca i que tan tímidament afronten quan manen, fins el punt de girar-s’hi de cul quan des de l’oposició legítimament se’n demana la seva implementació. Estic especialment satisfet de l’editorial d’aquest dilluns. Hi dèiem:

“El de la participació ciutadana en els ajuntaments és un tema que sol aparèixer constantment en el debat municipal. Hi ha polítics que creuen que deixar participar la ciutadania un cop cada quatre anys convocant-la a les urnes ja legitima els electes a representar-la i, per tant, tot el que aquests decideixin ja és en nom de la ciutadania. Altres, però, conceben la votació només com una part del que hauria de ser l’autèntica participació ciutadana en l’administració del bé comú. Ja no només deixant-los participar, moltes hores de forma més simbòlica que res més, en consells sectorials, sinó també decidint punts importants del dia a dia de la gestió municipal. Ja no diguem en presentar i defensar públicament una trista moció en un ple.

A Vic el debat entorn a la participació ciutadana ha tornat a encallar, per segon mandat consecutiu, la redacció d’un reglament que hauria de modernitzar el funcionament de l’Ajuntament. CiU, grup majoritari del govern, es tanca en banda a acceptar les peticions de part de l’oposició, especialment la CUP, d’obrir l’Ajuntament a la participació ciutadana. Malgrat tot, a l’últim ple es va voler presentar com un avanç important la cessió que es va haver de fer davant SI d’acceptar que un màxim de cinc veïns puguin presentar una pregunta al ple. Això sí, per escrit i amb dies d’antelació, sense que puguin intervenir al plenari. A hores d’ara, pocs ajuntaments queden, entre ells el de Vic, que no deixin participar gens els ciutadans als plens, ni que sigui com fan la majoria, un cop acabada la sessió.

Els polítics no són els propietaris de l’Ajuntament, només en tenen delegada pels ciutadans la seva gestió. I no s’hi val a dir que, igualment, la ciutadania no participa. Que ni va als plens, i que quan s’hi fan preguntes, moltes d’elles són o bé banals o bé interessades. L’Ajuntament també ha de fer un esforç per incentivar la participació, sent pedagògic i intentant obrir-la fins on bonament pugui, no pas limitant-la, com es pretén fer per exemple ara a l’Ajuntament de Vic amb un minireglament dels plens que l’equip de govern s’ha empescat de pressa i corrents.

En el desprestigi de la política i en la desafecció cap als governants de molta gent hi té força a veure que aquesta cada vegada se sent més aliena de la gestió del dia a dia municipal. Fer un esforç per obrir-la, més enllà de consells sectorials que ni són vinculants ni tampoc gaire representatius, hauria de ser un repte dels ajuntaments en aquests temps d’incertesa que sembla que ens vénen a sobre. I fer aquest esforç ni val gaire diners ni tan sols desgasta gaire políticament.”

La publicació de l’editorial s’esqueia en el mateix dia que al ple de Girona, governat per un alcalde de CiU, com el de Vic, company seu de fatigues a l’Associació de Municipis per la Independència, en Carles Puigdemont, debatia cinc mocions presentades pels grups municipals (n’hi havia sis, però una de la CUP es va retirar).

La gran novetat, però, és que per primera vegada, i arran de la recent aprovació del ROM (allà sí que han estat capaços de fer-ne un), defensava en el ple una moció una entitat de la ciutat, en concret l’Associació de Veïns del barri de Santa Eugènia de Ter, que demanava que el Club Sant Jordi es mantingui com a centre per a la gent gran. La moció, defensada pel portaveu de l’associació, Eduard Herrero, es va aprovar amb el vot dels quatre grups de l’oposició, PSC, PP, CUP i ICV, i l’abstenció de CiU. El ple el vaig seguir fins gairebé la una de la nit a través de la retransmissió per internet que es feia des de la web municipal. També via Twitter; entre els comptes que seguien el hashtag #plegirona n’hi havia un del propi Ajuntament, com no podia ser d’altra manera essent-ne l’alcalde un veteraníssim de la dita política 2.0 com en Carles Puigdemont.

I sí, el ple va durar fins a tres quarts de dues de la matinada, segons expliquen els tuitaires que s’hi van quedar fins tard. Em diran que no és hora de fer política. Segurament caldria buscar uns horaris més lògics, com començar el ple abans –ara ho fa a les vuit- o bé partir-lo en dos cada mes, en el benentès que això no representi una major despesa per a l’Ajuntament. El sentit comú s’ha de saber imposar a la burocràcia i a les normes encotillades, ni que siguin les que determinen les dietes dels regidors. I si no, què més que sis hores al mes per dedicar al plenari públic, en el sentit més literal de la paraula ‘públic’?

El nou Reglament Orgànic Municipal (ROM) aprovat per l’Ajuntament de Girona en data 16 d’abril de 2012, incorpora la possibilitat estrenada ahir al ple. Però és que no només Girona. Com dèiem en l’editorial, obrir l’Ajuntament als ciutadans no és ni tan sols gaire car. Deu ser per això que en èpoques de crisi galopant com l’actual que no es pot lluir totxo, alguns consistoris deuen haver optar per reforçar els fonaments de la qualitat democràtica de l’Ajuntament. Sense anar més lluny, el BOP del 21 de maig passat publicava el nou ROM de l’Ajuntament de Berga. L’article 182 diu textualment:

“Article 182.- Participació en el Ple.

Les entitats i associacions tenen dreta a formular precs i preguntes als òrgans municipals de govern per tal de que es debatin o es contestin respectivament en el Ple Municipal. Per tal de fer efectiva l’entrada del prec o la pregunta caldrà comunicar-ho, via instància al Registre Municipal, fins a 24 hores abans de la convocatòria de les informatives. 

En la Junta de portaveus es debatrà l’acceptació o no d’incloure’s en el Ple.

Serà prerrogativa de l'alcalde establir el temps de debat d'aquesta qüestió i posteriors torns de rèplica.
Les entitats i associacions tenen dret a presentar mocions al Ple Ordinari que afectin el seu àmbit de treball o la seva funció social estatutària.

Aquelles entitats que vulguin presentar una moció per debatre al ple municipal caldrà que ho comuniquin a través d’una instància al registre municipal, amb el contingut de la moció, fins a 24 hores abans de la convocatòria de la Comissió Informativa Municipal.

En la Junta de portaveus es debatrà l’acceptació o no d’incloure’s en el Ple.

La defensa anirà a càrrec de l'entitat, posteriorment es faran les corresponents deliberacions per part dels grups municipals i l'entitat tindrà un torn de rèplica abans de la votació de la proposta. Serà prerrogativa de l'alcalde establir el temps de debat d'aquesta qüestió i posteriors torns de rèplica.”

Però és que n’hi ha més, i encara en trobaríem algunes altres. Però per citar una ciutat d’unes dimensions similars a Vic, Vilafranca del Penedès, que també té ROM, hi regula així la participació de les entitats en els plens:

“Art. 98. Dret de fer arribar les seves opinions a l'Ajuntament

S'aplica a les entitats la regulació dels drets reconeguts a tots els ciutadans en el capítol 6è d'aquest mateix títol.

D'altra banda, les associacions de veïns i les altres entitats que estiguin inscrites en el registre municipal d'entitats ciutadanes, poden tenir dret a intervenir sobre algun punt de l'ordre del dia de les sessions del Ple municipal, en aquelles qüestions per les quals s'hagin interessat prèviament i que les afectin directament. Les intervencions que facin o les opinions que donin es relacionaran succintament en l'acta de la sessió, en els termes que preveu la llei pel que fa a les intervencions de membres electius de la corporació.

Per fer ús d'aquesta possibilitat, cal sol·licitar-ho per escrit dirigint-se a l'alcalde amb un mínim de vint-i-quatre hores d'antelació respecte a l'inici de la sessió, indicant també l'interès qualificat que es tingui respecte a l'assumpte i el nom del portaveu únic que, si escau, prendrà la paraula.

El representant de l'entitat pot exposar el parer del seu col·lectiu immediatament abans del debat del punt que origina la seva sol.licitud de paraula per un temps màxim de deu minuts. Si es demana per mitjà de la mà alçada, l'alcalde pot autoritzar una segona intervenció de dos minuts de durada perquè el representant pugui fer alguna precisió complementària.

La sol·licitud ha d’anar signada pel president o per un responsable qualificat de l'entitat interessada i correspon a l'alcalde, després de fer una consulta prèvia a la Junta de Portaveus, autoritzar o no la intervenció de l'entitat en la sessió plenària.”

Tan extraordinàriament revolucionari és tot això, com es va insinuar en l’últim ple de Vic, quan un peix gros de l’equip de govern va dir, tot citant Balmes, que ell davant la Reacció preferia l’Evolució davant la Revolució? Tan revolucionari és donar veu a les entitats i els ciutadans, tot regulant-ne aquestes intervencions? La CUP, el partit que més s’ha destacat en aquest mandat per reclamar la participació ciutadana, però també ICV-EUiA, que també va votar en contra del minireglament dels plens-exprés, no s’han pas caracteritzat per portar als plens propostes diguem-ne revolucionàries. Eren plenament assumibles. No entenc aquesta negativa a donar passos endavant en una qüestió com aquesta que, repeteixo, ni és cara ni tan sols desgasta políticament.

I no s’hi val a dir que eternitzarien els plens. Per això cobren! Per aguantar un ple que duri el que hagi de durar. Un cop al mes! Com a molt, dos! Si Girona, Berga i Vilafranca tenen un ROM que preveu la participació ciutadana en els plens, per què no a Vic. Però és que és més. Aquest hauria de ser un primer, primeríssim pas per incentivar la participació ciutadana en moltes altres qüestions de la vida diària municipal. Fent-ne, això sí, com dèiem a l’editorial, la pedagogia suficient entre els que n’han de ser els seus grans protagonistes, els ciutadans, anant primer als barris a escoltar-los i després incentivant la participació. Si no, acabarem matant també la participació ciutadana per inanició.

Ah, per cert, ahir també m'arribava, i avui m'ho confirmaven oficialment des de l'Ajuntament, que l'aprovació a l'últim ple del reglament dels plens-exprés quedarà invalidada i que es tornarà a passar pel pròxim ple. Al final s'ho han repensat i, davant el dubte de si era prou legal o no l'aprovació que van fer, han decidit tornar-hi. No és la primera ni possiblement l'última vegada que l'Ajuntament de Vic faci aquest numeret en aquest mandat. No hauria estat més fàcil admetre que la portaveu de la CUP, Georgina Rieradevall, tenia raó quan només començar a debatre el tema va demanar que es deixés per a un altre ple perquè s'incorria en una il·legalitat? I és que el dijous abans, quan es va convocar el ple, no hi havia en la documentació a disposició dels regidors el reglament en qüestió. I mira que un dels articles del mateix determina que, tal com marca la llei (art. 84 del ROF), quan es convoca el ple hi ha de ser tot. Doncs bé, consultats per EL 9 NOU, a nosaltres -i en conseqüència, també als ciutadans- ens van intentar vendre gat per llebre. Tampoc s'en van ensortir. Ara fa un petit pas enrere. Tant de bo fossin capaços d'aquí al ple de recapacitar i fer-ne uns quants endavant.

Un altre dia podem parlar de l’autèntica Revolució, la revolució pendent de la política, començant per la política local. I tranquils, no passa ni per cremar cotxes ni contenidors.