Encorbatats

Article publicat a la secció 'A corre-cuita' d'EL 9 NOU del 21-11-2014:

"Dissabte al matí, debatent amb companyes entusiastes sobre el concepte “polítics encorbatats” inclòs en un manifest de suport a la plataforma de l’esquerra rupturista vigatana que està a punt de sortir a la llum. Hi ha qui defensa que no tothom qui porta corbata tenim perquè associar-lo a la vella política que ens ha portat a l’atzucac social i de descrèdit democràtic en què ens trobem. I hi ha qui defensa que més enllà del sentit literal de l’expressió, aquesta remet a aquells que s’han servit de la política, no per servir a qui els ha votat, sinó als seus interessos o als dels seus patrocinadors. La vella política que ara es mira al mirall i ni tan sols s’hi reconeix de tan esbiaixat que li n’ha quedat el perfil. Ja no només els polítics corruptes o barruts que tiraven de visa en temps de crisi. També els que han tendit a concebre la política no com a servei públic sinó com una mena de lliga de futbol on el partit i els resultats que obtingui a les següents eleccions passa per davant de tot. Coartant la democràcia a un trist vot cada quatre anys. La partitocràcia, que en diem per resumir. I la seva derivada més perniciosa, la cadirocràcia, l’aferrar-se a la poltrona. També aquells que, amb corbata o sense, que això a hores d’ara ja és el de menys, defensen encara ara privilegis i prerrogatives per a la classe política i, molt important, tot el seu entorn econòmic i mediàtic. Ens deien, i alguns ens ho mig havíem cregut: els polítics han d’estar ben pagats, perquè si no, només s’hi dedicaran els aprofitats i els burros. I mira, ben pagats i tot, on hem anat a parar. De fet, l’expressió classe política ja diu molt. Neguen la lluita de classes però se senten classe. El que ara a alguns els ha donat per dir-ne “casta”. Si es vol rescatar la democràcia segrestada per la partitocràcia d’encorbatats i barruts, caldrà ser vius i saber diferenciar que si hi ha lluita de classes en la societat, en la defensa de la democràcia també n’hi ha. I saber quina és la de cadascú i qui el representa realment. Més enllà de la corbata".