Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 4-5-2012:
"L’alcalde de Vic ens va convocar la setmana passada per demanar-nos que l’ajudéssim a pacificar la ciutat, massa crispada després de l’incident protagonitzat per Josep Anglada a la plaça Major. Nosaltres, obedients, titulàvem a portada: “Vic, contra la violència”. I la pau sembla haver tornat. No per mèrit de la premsa! L’alcalde també hi va posar el seu granet de sorra. Dilluns va cridar al despatx Josep Anglada just després de la junta de govern. La reunió entre alcalde i cap de l’oposició traspuava bon rotllo, m’expliquen.
A la junta de portaveus posterior, la resta de l’oposició, que no sembla estar tant per la pau social, presentava una moció rere una altra. La CUP, la que més. Quatre: una d’elles, demanant ni més ni menys que l’Ajuntament es presentés com a acusació popular en el procés judicial contra Anglada per la presumpta agressió a dos magrebins! A gaire ningú se li va posar massa bé que es pretengués posar tant contra les cordes Anglada, ara que està calmat (als plens, se sobreentén). A l’alcalde, tampoc, ja que aquest dijous, fent servir la seva potestat de decidir quina moció entra i quina no, va decidir que de la CUP, tres fora i només una dins. La d’Anglada, evidentment, va quedar fora. Tot sigui per la pau social! Sí que va acceptar-ne una de PxC demanant modificar el text del manifest per la pau que van firmar la resta de grups la setmana passada mentre Anglada preferia anar-se’n a un xou televisiu. I de l’acord que la CUP volia fer arribar a la resta de grups per aïllar la PxC i la intolerància de l’Ajuntament ja no en deuen quedar ni les engrunes. Ningú ho veia clar. Sigui per les presses que li atribueixen a la CUP –el més compassius–, sigui perquè ara que la PxC està calmada tampoc es tracta de ferir la bèstia. I és que per què aïllar la intolerància podent aïllar la discrepància?"
30/4/12
Un bon manifest però que arriba molt tard
 |
| Portaveus de tots els grups, excepte de la PxC, que van firmar el manifest |
"Diumenge, 22. Passa poc de les 11 i a RAC1, que ja tenen les portades dels diaris de l’endemà, comencen a fer córrer per Twitter la d’EL 9 NOU, on s’informa que Anglada havia acabat la festa de la PxC enviant dos nois a l’hospital. A les 3, amb Twitter i internet bullint de condemnes a l’agressió, Anglada es presenta a la comissaria dels Mossos per presentar la contradenúncia. Abans, diu, havia de fer la nota de premsa! Ens hem de creure la versió que ens donen persones de tota confiança, sense cap animadversió prèvia cap a Anglada, sorpresos per la reacció del regidor vigatà. I ho fem. I així ho expliquem. Com expliquem al cap de dos dies que en el marc de la concentració davant de casa seva i posterior persecució per la rambla de l’Hospital, se li causen danys al Mercedes. Ser una premsa independent i no estar sotmès a cap més interès que el d’informar, ja ho té, això, que expliques les coses tal com són, i un dia no li deu agradar a un, i un altre, a l’altre. En fi...
Dimecres, 25. Han passat tres llargs dies des de l’agressió d’Anglada cap a uns ciutadans de Vic. Entremig han intentat donar-li una sorpresa a domicili a ell i tot. I ara sí, ara l’Ajuntament reacciona. Tard, molt tard. El manifest de condemna de la violència s’havia d’haver fet dilluns. Ens hem avesat tant a l’estil d’Anglada que a l’Ajuntament devien donar per normals les notícies que explicava EL 9 NOU de dilluns i només a la vista d’uns quants magrebins –i altres que no ho eren– corrent rambla avall darrere Anglada es van decidir a fer el manifest. Reconec que les corredisses eren un canvi significatiu del que s’havia vist fins ara a Vic. El text, sense dir res de l’altre món, hi toca. Ara, a mantenir-ne l’esperit en el que queda de mandat. A tothom li deu haver quedat clar qui ha firmat i qui s’hi ha resistit?"
22/4/12
Nazis a El Corte Inglés
Ahir a la tarda vam entrar una estona a El Corte Inglés de la plaça de Catalunya de Barcelona (havíem de canviar una peça de roba que ens havien regalat). Vam aprofitar per donar un volt per la setena planta (electrònica, llibres, DVD i joguines). De tot plegat, el més destacat del que intento reflectir en aquestes fotos meves i de l'Arnau d'una vitrina situada just a l'entrada de la secció infantil. De fet, com es pot llegir a la primera de les fotos, el cartell que encapçala les vitrines diu 'Joguines'. Tot, doncs, molt adreçat al públic infantil.
A la vitrina hi conviuen ninots de Disney (la Sireneta, el Rei Lleó, Mickey Mouse, etc) amb soldadets de col·lecció. I ja no és que siguin joguines bèl·liques. És que són reproduccions fidels d'oficials de les SS nazis (amb les corresponents esvàstiques) i d'altres de Franco i Mussolini fent la salutació feixista. Vaig enllaçar dues fotos a Twitter i tot i ser dissabte a la tarda i que molts van coincidir amb els milers de missatges del clàssic Barça-Madrid, diria que vaig fer rècord personal de retuitejos. Vaja, que fins i tot en Quim Monzó em va retuitejar, i no ho havia fet mai!
En fi... que a El Corte Inglés tenen soldadets nazis amb l'esvàstica, Franco i Mussolini fent la salutació feixista en una vitrina clarament adreçada al públic infantil. En realitat, fan tota la pinta de ninotets de col·lecció, que no sé a quina secció correspondrien, però de ben segur que a la infantil, no. Les fotos, que vam fer com vam poder amb el mòbil, són aquestes:
.jpg) |
| La vitrina amb els soldadets nazis i els ninos de Disney. Al capdamunt hodiu ben clar: 'Juguetes'. I és que som a la secció de joguines |
.jpg) |
| Un oficial de les SS. L'esvàstica, ben clara al braç i al casc |
.jpg) |
| Col·lecció de Mussolinis fent la salutació feixista, amb Franco al capdavant |
.jpg) |
| Detall de la vitrina dedicada a Mussolini i Franco |
RESUMEN TRADUCIDO AL ESPAÑOL
Ayer estuvimos en El Corte Inglés de plaça de Catalunya de Barcelona. En la séptima planta (electrónica, libros, DVD, jugetes...), en una vitrina de la sección infantil, fue donde hicimos las fotos que ilustran el post. La vitrina, tal como se deduce de la inscripción que la encabeza -'Juguetes'- va claramente dirigida al público infantil. Pues bien, junto a muñequitos de Disney (la Sirenita, el Rey León, Mickey Mouse, etc), estaban a la venta otros soldaditos de colección, tales como oficiales de las SS nazis (con su esvástica correspondiente), Franco y Mussolini haciendo el saludo fascista. Diría que se trata de soldaditos de colección que no sé en qué sección de El Corte Inglés deben venderse, pero en la infantil, seguro que no.
21/4/12
Que no faci llenya, el Volta-Llibres!
Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 20-4-12:
"Dilluns, 16. Publiquem que els pressupostos de l’Estat no preveuen ni un ral per a la línia de tren de Puigcerdà. La casella està en blanc fins al 2015, inclòs. Recupero el que vaig publicar el 14 de novembre –fa cinc mesets– arran de la visita al mercat de Vic de la ínclita Dolors Montserrat a fer campanya pel PP. Li vaig demanar, incrèdul, per la promesa del candidat Enric Millo de desdoblar el tren no ja fins a Vic ni tan sols fins a Ripoll, sinó fins a Puigcerdà! “Ho hem estudiat, n’hem parlat amb exsecretaris d’Infraestructures, i és difícil però no impossible”, em deia tot recordant que ningú se’ls hauria cregut si uns anys abans haguessin promès que soterrarien el tren a Vic. Tot plegat, impressionant. No tinc paraules per definir-los. Em podrien dur al jutjat.
Dimarts, 17. Presenten la programació de Sant Jordi a Vic. D’entre tot, em quedo amb una iniciativa que espero que no acabi amb Sant Jordi i que tingui continuïtat: el Volta-Llibres. És allò que en altres països més llegits en diuen 'bookcrossing' i que la Viquipèdia catalana veig que en diu Passallibres. Es tracta d’un sistema més o menys organitzat, més o menys espontani, d’intercanvi de llibres. El que jo ja he llegit i que vull deixar a un altre, i aquell altre que algú ha deixat i que jo agafo. El sistema es pot complicar tant com es vulgui i pot arribar a ser un gran al·licient per als amants de la lectura. Ja en l’anterior mandat la CUP va proposar una cosa similar i l’aleshores regidor de Cultura, Xavier Solà, els va encolomar la feina d’organitzar-ho. No se n’ha sabut gaire res més, tot i que em diuen que alguna cosa van presentar. Ara espero que el nou regidor Joan López, a part de castells, també sigui capaç, amb el seu equip, d’aixecar una molt bona iniciativa com aquesta. Els lectors li ho agrairem. I si cal i s’escau, li prendrem el relleu. Volta’l!"
"Dilluns, 16. Publiquem que els pressupostos de l’Estat no preveuen ni un ral per a la línia de tren de Puigcerdà. La casella està en blanc fins al 2015, inclòs. Recupero el que vaig publicar el 14 de novembre –fa cinc mesets– arran de la visita al mercat de Vic de la ínclita Dolors Montserrat a fer campanya pel PP. Li vaig demanar, incrèdul, per la promesa del candidat Enric Millo de desdoblar el tren no ja fins a Vic ni tan sols fins a Ripoll, sinó fins a Puigcerdà! “Ho hem estudiat, n’hem parlat amb exsecretaris d’Infraestructures, i és difícil però no impossible”, em deia tot recordant que ningú se’ls hauria cregut si uns anys abans haguessin promès que soterrarien el tren a Vic. Tot plegat, impressionant. No tinc paraules per definir-los. Em podrien dur al jutjat.
Dimarts, 17. Presenten la programació de Sant Jordi a Vic. D’entre tot, em quedo amb una iniciativa que espero que no acabi amb Sant Jordi i que tingui continuïtat: el Volta-Llibres. És allò que en altres països més llegits en diuen 'bookcrossing' i que la Viquipèdia catalana veig que en diu Passallibres. Es tracta d’un sistema més o menys organitzat, més o menys espontani, d’intercanvi de llibres. El que jo ja he llegit i que vull deixar a un altre, i aquell altre que algú ha deixat i que jo agafo. El sistema es pot complicar tant com es vulgui i pot arribar a ser un gran al·licient per als amants de la lectura. Ja en l’anterior mandat la CUP va proposar una cosa similar i l’aleshores regidor de Cultura, Xavier Solà, els va encolomar la feina d’organitzar-ho. No se n’ha sabut gaire res més, tot i que em diuen que alguna cosa van presentar. Ara espero que el nou regidor Joan López, a part de castells, també sigui capaç, amb el seu equip, d’aixecar una molt bona iniciativa com aquesta. Els lectors li ho agrairem. I si cal i s’escau, li prendrem el relleu. Volta’l!"
16/4/12
Al Petit Palais en un viatge mileurista
Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 13-4-2012:
"“En aquests dies hi ha a París una exposició sobre Josep Maria Sert que l’alcalde de Vic va inaugurar amb tota solemnitat”, va clamar el secretari general del Departament de Cultura en la seva compareixença al Parlament per respondre dels seus negocis amb l’ACM. No sé si ni en això van quedar convençuts els diputats que li van escoltar, amb estupefacció, les seves cuites amb el vespino amb què anava a cantar als 16 anys i a tocar a casaments i comunions; amb la tia monja de Cornellà, on va fundar una coral obrera, i les seves incipients classes de música a les Monges de Manlleu.
En aquests dies també m’ha arribat a mans la crítica de 'Le Monde' de l’exposició de Sert. La firma Philippe Dagen, que fa cròniques d’art al diari parisenc des de 1985. Que no deu ser ben bé un nouvingut al món de l’art, vaja. No m’hi esperava pas trobar cap referència a Vic. Però tampoc una crítica tan contundent contra Sert, contra l’artista i contra la persona. De l’artista, entre altres meravelles, en diu que mai va tenir estil propi, i que més aviat era un “pastiche” del d’altres. Diria que l’expressió pastiche no requereix de traducció i que s’entén prou bé. També s’esplaia en la seva especialització en cobrir grans extensions de paret amb “pomposos exercicis de retòrica”.
De la persona, en recorda la seva col·laboració amb el règim franquista, i la seva amistat amb la intel·lectualitat francesa que va donar suport a l’ocupació nazi. Cap paraula de Dagen deixa la més mínima concessió ni artística ni personal per al dissortat Sert. Sort n’hi ha que si, com va dir Anna Erra al ple, el seu viatge i el de l’alcalde no va passar de 1.000 euros, a l’Ajuntament no li haurà valgut gaire més que això. Un viatge mileurista, se’n deu dir d’això. Una inauguració amb tota la solemnitat, això sí."
9/4/12
Demagogs, totalitaris, marxistes i... bolxevics!
"Al ple de Vic es van aprovar, entre altres, mocions a favor de la insubmissió fiscal, de les accions de la fiscalia contra l’imam de Terrassa, en defensa dels afectats per la contractació de participacions preferents, instant l’ACM a entregar els comptes a la Sindicatura i en contra de l’ablació genital femenina. Tot i molt. Les dues úniques mocions que es van tombar van ser la que proposava solucions al malbaratament d’aliments en alguns supermercats de Vic i una d’impuls d’algunes mesures de suport a les cooperatives. Hi arribàvem després que a l’últim ple s’aprovés solemnement i per unanimitat una moció de suport al cooperativisme. La moció d’impuls de mesures de suport al cooperativisme defensada dilluns per la CUP anava acompanyada d’un informe de secretaria que alertava de la il·legalitat de dues de les vuit propostes. De fet, les més interessants, ja que les altres sis són més de l’àmbit de la difusió del cooperativisme a l’escola i entre el teixit empresarial. Es proposava puntuar favorablement les cooperatives en els concursos públics de l’Ajuntament i contractar l’electricitat municipal a una cooperativa que fomenti l’energia renovable. Revolucionari, vaja! Es va trobar, però, una marrada per evitar la il·legalitat al·legada per no votar la moció. Res. Només ICV hi va donar suport. Que què tenien en comú la moció dels aliments i la de les cooperatives? Que les presentava la CUP. Això sí, es van guanyar una bona col·lecció de qualificatius. Des del clàssic de “demagogs” a altres de més imaginatius: totalitaris (els ho va dir ERC), marxistes (els ho va dir SI) i, fins i tot, bolxevics (Anglada dixit). Els insults –si ho són– també els han de servir de fibló per continuar sent, ara per ara, el principal, en totes les accepcions de la paraula, grup de l’oposició."
2/4/12
Una regidora furgant dins el contenidor
Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 30-3-2012:
"Voldria creure que Joan Ballana, regidor de Convivència i Seguretat de Vic, va anar enganyat al ple del febrer, on va dir que els supermercats de la ciutat només llençaven al contenidor “fruita podrida i hortalisses i verdures fetes malbé”. A la vista està, amb el reportatge que publiquem aquesta setmana, que o el van enganyar o ell duia els papers absolutament molls. Altra cosa és l’alcalde. Ell, en el debat de la moció que va presentar la CUP, va dir alguna cosa fruit del seu desconeixement del tema però també alguna d’encertada, com que “quan algun grup presenta una proposta al ple, abans s’ha d’informar bé del que està passant”. És exactament el que ha fet la CUP. Abans en devia tenir convenciment. Ara, però, en té les proves. Ja fa un parell de setmanes deixava anar en aquest espai un elogi a la CUP per haver-se llegit els papers que s’anaven a aprovar sobre les dades de caràcter personal que s’autoritza a compilar a la policia. Jo he vist Georgina Rieradevall i altres membres de la CUP de Vic –en Jordi, en Nil, en Barni...– furgant al contenidor per demostrar que el que van dir al ple no era, ni de tros, cap exageració. I no ho és. A Vic es llença menjar, bo i sense caducar. Als súpers els deu sortir més a compte, quan els arriba un estoc nou, llençar les restes del vell que fer la gestió entre els prestatges i el magatzem de l’estoc nou i l’antic alhora. D’aquí que la CUP demanava que l’Ajuntament fes de mediador –com fan a Girona, amb alcalde de CiU, i a tants indrets d’Europa–. Poc més! Total, és el que pel que es veu està començant a fer l’Ajuntament; això sí, sense ni tan sols comentar-ho a la CUP, que són els que van tenir la iniciativa. Bé està el que bé acaba. Però esperem que acabi realment bé, eh? Ah, i qui se senti incomodat pel tema, li demano disculpes. Bon Mercat del Ram a tothom!"
26/3/12
"Les mullers s'han de sotmetre als marits"
 |
| Abdeslam Laaroussi |
"Dimecres, 21. Matí. Em pregunto per què l’assassí de Tolosa de Llenguadoc, nascut a França i de pares algerians, se’l qualifica a cada moment de “francès d’origen algerià”, i en canvi, per posar un cas, Zinedine Zidane és, senzillament, un “futbolista francès”.
Tarda. Rebem l’escrit d’acusació de la fiscalia contra l’imam de Terrassa. Ni que sigui per desmentir aquells que voldran usar el seu cas per desprestigiar tot l’islam i, de passada, tota la immigració, cal anar a fons contra aquells que, aprofitant-se del púlpit de la mesquita, qüestionen els drets més elementals, com de la igualtat entre home i dona, que sembla mentida que a hores d’ara encara n’haguem d’estar parlant. Jo no en sóc expert, però l’amic Xavier Rius-Sant, que ho és força més, escriu: “I pels que ara aprofitaran per dir que Islam i democràcia són incompatibles, el Marroc amb la Mudawana o llei de família de 2003, va prohibir aquest tipus de maltractaments i valoracions sobre la dona. L’Alcorà es pot –i s’ha– de reinterpretar”.
La imatge d'Abdeslam Laaroussi que il·lustra el post l'he agafada d'aquí, i la de Jordi Castellet, d'aquí.
16/3/12
El músic que feia pisos socials
Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 16-3-2012:
"Dissabte, 10. Assemblea d’afectats pel radar. Entre la norantena d’assistents, majoria d’homes. A la taula, tres dones, les que s’han mogut fins aconseguir que vuit alcaldes anessin a Trànsit a negociar en nom seu, “que per això els vam votar i són els nostres representants legítims”, recorda una d’elles. Entre els alcaldes, cap alcaldessa, però. De la moguda del radar, a part de confirmar que el tòpic que el futur és de les dones és més cert del que molts deuen pensar, em quedo amb el paper que hi ha jugat Facebook. Tot va començar amb una carta a EL 9 NOU. I segurament el seguiment continuat que n’hem fet des d’aquí ha fet moure algun alcalde, però el grup d’afectats s’ha cohesionat realment a partir del Facebook, si més no els 268 que formen part del grup creat en aquesta xarxa social. Moltes hores es va molt ràpid a desprestigiar les xarxes socials, i Facebook en particular. Aquesta vegada, però, realment ha estat útil.
Dimecres, 14. La Diputació presenta la nova marca turística on inclou Osona: Paisatges de Barcelona. Finalment algú amb senderi s’ha adonat que la marca turística potent del país és Barcelona i que val més associar Osona a aquesta marca que a la del Montseny, el Ter o el Collsacabra. Sap greu, però és així.
Dijous, 15. Recupero l’acta del ple de Vic del 2 de juliol de 2007. Va de la discussió dels sous dels regidors i, concretament, del 90% de dedicació de Xavier Solà. L’aleshores regidor, segons recull l’acta, va dir això: “En el meu cas personal, la retribució no serà exclusiva perquè els caps de setmana em dedico a cantar professionalment i tinc ganes de mantenir-ho”. “A cantar professionalment per aquest país”, diu la crònica d’EL 9 NOU d’aquell ple. Doncs això, que el 10% que no dedicava Solà a l’Ajuntament el dedicava a... cantar per aquest país."
"Dissabte, 10. Assemblea d’afectats pel radar. Entre la norantena d’assistents, majoria d’homes. A la taula, tres dones, les que s’han mogut fins aconseguir que vuit alcaldes anessin a Trànsit a negociar en nom seu, “que per això els vam votar i són els nostres representants legítims”, recorda una d’elles. Entre els alcaldes, cap alcaldessa, però. De la moguda del radar, a part de confirmar que el tòpic que el futur és de les dones és més cert del que molts deuen pensar, em quedo amb el paper que hi ha jugat Facebook. Tot va començar amb una carta a EL 9 NOU. I segurament el seguiment continuat que n’hem fet des d’aquí ha fet moure algun alcalde, però el grup d’afectats s’ha cohesionat realment a partir del Facebook, si més no els 268 que formen part del grup creat en aquesta xarxa social. Moltes hores es va molt ràpid a desprestigiar les xarxes socials, i Facebook en particular. Aquesta vegada, però, realment ha estat útil.
Dimecres, 14. La Diputació presenta la nova marca turística on inclou Osona: Paisatges de Barcelona. Finalment algú amb senderi s’ha adonat que la marca turística potent del país és Barcelona i que val més associar Osona a aquesta marca que a la del Montseny, el Ter o el Collsacabra. Sap greu, però és així.
Dijous, 15. Recupero l’acta del ple de Vic del 2 de juliol de 2007. Va de la discussió dels sous dels regidors i, concretament, del 90% de dedicació de Xavier Solà. L’aleshores regidor, segons recull l’acta, va dir això: “En el meu cas personal, la retribució no serà exclusiva perquè els caps de setmana em dedico a cantar professionalment i tinc ganes de mantenir-ho”. “A cantar professionalment per aquest país”, diu la crònica d’EL 9 NOU d’aquell ple. Doncs això, que el 10% que no dedicava Solà a l’Ajuntament el dedicava a... cantar per aquest país."
12/3/12
Ja és ben legal, tot això, regidor Ballana?
Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 9-3-2012:
"Dilluns, 5. Ple de Vic. S’aprova un conveni entre l’Ajuntament i Interior per “compartir un programari de gestió i suport als processos de les policies locals”. El regidor Joan Ballana tranquil·litza la concurrència: ja ho han fet altres ajuntaments. I tot és a fi de bé. La intenció de Ballana, si més no, segur que és bona. No n’hi ha prou amb això. Sort que la CUP s’havia llegit els papers. En l’annex 2 del conveni es preveu la creació d’un fitxer de dades com la ideologia, la religió, l’afilició sindical, les creences o l’origen racial. De col·lectius com, i copio textualment, “ciutadans, delinqüents, infractors, víctimes de robatoris, usuaris del servei”. L’origen de les dades? “Entrevistes, formularis, administracions públiques, transmissió electrònica, llistes de grups professionals, mitjans de comunicació, altres”. Vaja, un servei d’espionatge i recol·lecció de dades en tota regla. És realment necessari recopilar en diaris i/o llistes de grups professionals la ideologia, religió, afiliació sindical, creença o origen racial dels ciutadans? I ben legal, ho és?
Dimarts, 6. S’inaugura l’exposició de Sert a París. Em destaquen el paper que hi ha fet a l’hora de posar en valor a Vic com a “ciutat Sert” l’oficina de la Generalitat a París. Perquè després algú es cregui aquells que volen tancar aquestes ambaixades. Ambaixades de la promoció turística, dic jo. I això deu ser bo, no? Per Vic i per Catalunya.
Dimecres, 7. La UGT anuncia una nova demanda contra Josep Anglada. Per injúria i difamació contra els sindicats, als quals en el ple de Vic va qualificar de “corruptes i inútils”. La primera qualificació, a instància de l’alcalde, la va retirar al ple mateix. M’ensumo una nova absolució. És això el que realment vol la UGT? A més, no estarem confonent les veritables víctimes del discurs d’Anglada? Són realment, i abans que res, els sindicats?"
"Dilluns, 5. Ple de Vic. S’aprova un conveni entre l’Ajuntament i Interior per “compartir un programari de gestió i suport als processos de les policies locals”. El regidor Joan Ballana tranquil·litza la concurrència: ja ho han fet altres ajuntaments. I tot és a fi de bé. La intenció de Ballana, si més no, segur que és bona. No n’hi ha prou amb això. Sort que la CUP s’havia llegit els papers. En l’annex 2 del conveni es preveu la creació d’un fitxer de dades com la ideologia, la religió, l’afilició sindical, les creences o l’origen racial. De col·lectius com, i copio textualment, “ciutadans, delinqüents, infractors, víctimes de robatoris, usuaris del servei”. L’origen de les dades? “Entrevistes, formularis, administracions públiques, transmissió electrònica, llistes de grups professionals, mitjans de comunicació, altres”. Vaja, un servei d’espionatge i recol·lecció de dades en tota regla. És realment necessari recopilar en diaris i/o llistes de grups professionals la ideologia, religió, afiliació sindical, creença o origen racial dels ciutadans? I ben legal, ho és?
Dimarts, 6. S’inaugura l’exposició de Sert a París. Em destaquen el paper que hi ha fet a l’hora de posar en valor a Vic com a “ciutat Sert” l’oficina de la Generalitat a París. Perquè després algú es cregui aquells que volen tancar aquestes ambaixades. Ambaixades de la promoció turística, dic jo. I això deu ser bo, no? Per Vic i per Catalunya.
Dimecres, 7. La UGT anuncia una nova demanda contra Josep Anglada. Per injúria i difamació contra els sindicats, als quals en el ple de Vic va qualificar de “corruptes i inútils”. La primera qualificació, a instància de l’alcalde, la va retirar al ple mateix. M’ensumo una nova absolució. És això el que realment vol la UGT? A més, no estarem confonent les veritables víctimes del discurs d’Anglada? Són realment, i abans que res, els sindicats?"
5/3/12
Als 123 mossos del Carnaval de Torelló
Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 2-3-2012:
"En un temps de crisi i desmereixement de la funció pública de tant en tant va bé aturar-se a valorar la tasca d’alguns d’aquests servidors públics en esdeveniments massius com el Carnaval de Torelló. La setmana passada parlava del que jo mateix en deia l’altra cara del Carnaval. Doncs bé, la festa també té altres cares, més enllà dels milers de persones que hi van a divertir-se i a passar-s’ho bé, que per això es munta. Penso, per exemple, en els 123 mossos que es van desplegar a Torelló entre el Pullassu del dijous i la rua i festa posterior del dissabte. Una tasca gairebé invisible, desitjada i forçosament invisible, ja que és senyal que tot ha anat prou bé. M’expliquen l’operatiu muntat, amb mossos treballant a peu de carrer, però també a les entrades de Torelló, on ja van intentar que no entrés ni una ampolla de vidre. O a les estacions de tren de Vic, Manlleu i Torelló. Cada persona que baixava del tren passava per un control policial i tampoc els deixaven entrar a Torelló amb cap ampolla de vidre, llauna o objecte mínimament perillós. Alguns, en veure’ls i haver estat alertats per la megafonia a les estacions de Vic i Manlleu, ja van optar per deixar les ampolles dins el tren. Altres van preferir comprar ampolles d’aigua de plàstic, buidar-les i reomplir-les amb l’alcohol. Sempre que no fossin menors. I a la Policia Local s’hi va muntar el CECOR, el centre de comandament i coordinació, amb Mossos, Policia Local i Protecció Civil. Era la primera vegada que es muntava i tots en van sortir més que satisfets. La primera atenció per problemes d’alcoholèmia no va ser a les 8, com altres anys, sinó a les 9. Vam guanyar una hora, em comenta satisfeta la responsable de l’operatiu. Una hora, diu, per a ells és molt. Doncs per a la societat, també. El que deia, servidors públics."
"En un temps de crisi i desmereixement de la funció pública de tant en tant va bé aturar-se a valorar la tasca d’alguns d’aquests servidors públics en esdeveniments massius com el Carnaval de Torelló. La setmana passada parlava del que jo mateix en deia l’altra cara del Carnaval. Doncs bé, la festa també té altres cares, més enllà dels milers de persones que hi van a divertir-se i a passar-s’ho bé, que per això es munta. Penso, per exemple, en els 123 mossos que es van desplegar a Torelló entre el Pullassu del dijous i la rua i festa posterior del dissabte. Una tasca gairebé invisible, desitjada i forçosament invisible, ja que és senyal que tot ha anat prou bé. M’expliquen l’operatiu muntat, amb mossos treballant a peu de carrer, però també a les entrades de Torelló, on ja van intentar que no entrés ni una ampolla de vidre. O a les estacions de tren de Vic, Manlleu i Torelló. Cada persona que baixava del tren passava per un control policial i tampoc els deixaven entrar a Torelló amb cap ampolla de vidre, llauna o objecte mínimament perillós. Alguns, en veure’ls i haver estat alertats per la megafonia a les estacions de Vic i Manlleu, ja van optar per deixar les ampolles dins el tren. Altres van preferir comprar ampolles d’aigua de plàstic, buidar-les i reomplir-les amb l’alcohol. Sempre que no fossin menors. I a la Policia Local s’hi va muntar el CECOR, el centre de comandament i coordinació, amb Mossos, Policia Local i Protecció Civil. Era la primera vegada que es muntava i tots en van sortir més que satisfets. La primera atenció per problemes d’alcoholèmia no va ser a les 8, com altres anys, sinó a les 9. Vam guanyar una hora, em comenta satisfeta la responsable de l’operatiu. Una hora, diu, per a ells és molt. Doncs per a la societat, també. El que deia, servidors públics."
27/2/12
Amb el Martini dins l'ampolla de Font Vella
 |
| Una de les comparses del Carnaval de Torelló. Foto: EL 9 NOU |
"Ho deia el company Isaac Moreno a Twitter: “L’enquesta del diari 'Ara' no té base científica, però mass media obriu els ulls! Passa quelcom més enllà de Sitges i Vilanova!”. L’enquesta havia designat el Carnaval de Torelló com el millor dels Països Catalans. I si no ho és, és dels millors; dels de Terra Endins, el primer. Les 60.000 persones que van plantar cara al fred i s’hi van arribar en són una mostra. També ho és perquè els organitzadors el reinventen constantment, amb propostes d’allò més esbojarrades. I tot això ho combinen amb una crida pública i ben concret amb la campanya “Per Carnaval tot s’hi val? Passa-t’ho bé, sense passar-te!”. Al díptic diuen, entre altres coses: “Els adults sovint diuen: ‘els joves només se saben divertir si s’afarten d’alcohol i drogues’. Demostreu-los que no ha de ser així”. Doncs bé, gairebé se n’han sortit. Dic gairebé perquè com totes les iniciatives d’èxit tenen la seva altra cara. Una altra cara de la qual, per fer honor a la veritat, també s’ha de deixar constància, després de la vintena de pàgines que EL 9 NOU va dedicar dilluns a la cara amable i alegre del Carnaval. Responsables de la seguretat de la festa em parlen de menors que portaven martinis camuflats en ampolles d’aigua. També, però, d’uns pares que, després de requisar-los l’ampolla d’alcohol als menors, la van anar a reclamar als Mossos. Total, entre 60.000 persones, encara no una quinzena de menors atesos per intoxicació etílica, que se’n diu tècnicament. Algun cas colpidor com el d’una nena de 14 anys de Taradell atesa a quarts de 12 de la nit a l’avinguda de la Generalitat, en perdre el coneixement després de vomitar. Hi ha altres casos similars; repeteixo, no més de 15. I sé que, en el conjunt, és l’anècdota. Que hi reflexionin, sobretot, alguns adults. Els responsables dels menors. He dit responsables?"
19/2/12
'Catalonia is not Marbella'
Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 17-2-2012:
"Dijous, 16. Em trobo damunt la taula de la redacció una fotocòpia d’un article escrit el 2006. L’autor escriu, en referència als comportaments dubtosos d’alguns polítics: “No hi ha dret que per culpa de les il·legalitats marbellines es jutgi tota la classe política municipal amb el mateix sedàs. Els alcaldes del país treballen amb altres objectius, amb la dèria de fer progressar els seus municipis i no amb la de deteriorar-los amb actuacions irresponsables”. Més avall, deia, en referència a la tasca que s’estava fent des de l’Associació Catalana de Municipis (ACM): “L’ACM ha batallat contra l’estigmatització dels polítics i demana, exigeix, que també des dels poders públics i governamentals de l’Estat s’esforcin en el mateix sentit”. Totalment d’acord amb l’autor de l’article, Josep M. Matas, aleshores secretari general de l’ACM. També amb un paràgraf anterior: “És evident que a tot arreu probablement hi ha àrbitres comprats, empresaris sense escrúpols i polítics indignes del càrrec que ocupen”. Especialment d’acord amb la conclusió final de l’article de Josep M. Matas: “Marbella és una pedra a la sabata però no és la sabata de tots els electes locals. Marbella és una excepció: per la part que ens toca i perquè tothom ho entengui: “Catalonia is not Marbella”. És la sensació que m’han traslladat aquesta setmana la totalitat dels polítics amb qui he parlat, que són uns quants. Que les presumptes –insisteixo, presumptes, que com deia una col·lega periodista d’una televisió, això d’aquesta setmana, total només són informacions que ha publicat un diari i no pas cap resolució judicial– irregularitats d’alguns no taquin la tasca abnegada de tants servidors públics –polítics i treballadors de l’administració– que cada dia es lleven intentant fer millor la seva feina. Perquè no, 'Catalonia is not Marbella', Matas."
13/2/12
Aliments aptes per al consum al contenidor
Fragment del reportatge 'El menjar que llencem' que es va emetre al '30 minuts' de TV3
Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 10-2-2012:
"20 de gener. El regidor de Serveis Socials de Girona, Eduard Berloso, de CiU –repeteixo, de CiU–, es reuneix amb representants de Mercadona, Caprabo, Carrefour, Valvi, Bon Preu i Hipercor. La idea és posar remei a la imatge de persones que, un cop tanquen els súpers, fan cua per agafar menjar que s’ha llençat als contenidors. Menjar que continua sent apte per al consum, però que pels motius que sigui, sobretot de caire econòmic o logístic, els súpers prefereixen llençar. S’il·lustrava de forma molt gràfica en un '30 minuts' de fa unes setmanes. No es tracta de criminalitzar cap súper, sinó de dignificar la manera com s’aprofiten els aliments que sobren. La solució que s’apunta és que els súpers habilitin espais annexos on deixar-hi, de manera ordenada, menjar que ja no està a la venda. L’Ajuntament hi actua de coordinador i prou.
6 de febrer. Ple de Vic. La CUP presenta una moció demanant, amb alguna variació poc significativa, que es faci a Vic el que sembla que es pot acabar fent a Girona. Només ICV-EUiA dóna suport a la CUP. La resta es queden a gust qualificant la moció d’imprecisa, inadequada i incoherent, per acabar-se fent els ofesos perquè ja hi ha entitats com el Banc d’Aliments que treballen en aquest àmbit. Com si algú ho hagués posat en dubte! Vegem la incoherència i la inconcreció del que demanava la CUP: fer una campanya a través dels agents cívics destinada a les persones que recullen aliments dels contenidors i oferir-los els serveis dels menjadors socials i el Banc d’Aliments; demanar als súpers que no llencin els productes aptes per al consum i els donin a l’Ajuntament; habilitar un servei de recollida dels aliments i els que sobrin fer-los arribar al Banc d’Aliments. No serà que la incoherència està en votar o no una moció en funció del grup que la presenti?"
Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 10-2-2012:
"20 de gener. El regidor de Serveis Socials de Girona, Eduard Berloso, de CiU –repeteixo, de CiU–, es reuneix amb representants de Mercadona, Caprabo, Carrefour, Valvi, Bon Preu i Hipercor. La idea és posar remei a la imatge de persones que, un cop tanquen els súpers, fan cua per agafar menjar que s’ha llençat als contenidors. Menjar que continua sent apte per al consum, però que pels motius que sigui, sobretot de caire econòmic o logístic, els súpers prefereixen llençar. S’il·lustrava de forma molt gràfica en un '30 minuts' de fa unes setmanes. No es tracta de criminalitzar cap súper, sinó de dignificar la manera com s’aprofiten els aliments que sobren. La solució que s’apunta és que els súpers habilitin espais annexos on deixar-hi, de manera ordenada, menjar que ja no està a la venda. L’Ajuntament hi actua de coordinador i prou.
6 de febrer. Ple de Vic. La CUP presenta una moció demanant, amb alguna variació poc significativa, que es faci a Vic el que sembla que es pot acabar fent a Girona. Només ICV-EUiA dóna suport a la CUP. La resta es queden a gust qualificant la moció d’imprecisa, inadequada i incoherent, per acabar-se fent els ofesos perquè ja hi ha entitats com el Banc d’Aliments que treballen en aquest àmbit. Com si algú ho hagués posat en dubte! Vegem la incoherència i la inconcreció del que demanava la CUP: fer una campanya a través dels agents cívics destinada a les persones que recullen aliments dels contenidors i oferir-los els serveis dels menjadors socials i el Banc d’Aliments; demanar als súpers que no llencin els productes aptes per al consum i els donin a l’Ajuntament; habilitar un servei de recollida dels aliments i els que sobrin fer-los arribar al Banc d’Aliments. No serà que la incoherència està en votar o no una moció en funció del grup que la presenti?"
6/2/12
I si ha nevat, torneu-vos-hi a tombar
 |
| Nens jugant a la neu a Girona, l'1 de febrer. Foto: Agustí Ensesa / La Vanguardia |
Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 3-2-2012:
"Llegeixo al mur del company Jordi Vilarrodà a Facebook: “La desbandada de centres escolars de Vic, des de primària a la Universitat, davant d’una nevada ridícula que ni tan sols ha agafat als carrers en cap moment és un exemple de com va el país”. Al darrere, una allau, no de neu, sinó de comentaris, d’indignats amb els mestres i de mestres indignats. Una d’elles es lamenta que “una gran part de professionals de l’educació ens cal desplaçar-nos quilòmetres i quilòmetres per l’extensa Catalunya Central o qualsevol dels extensos serveis territorials catalans, si volem guanyar-nos les garrofes”. I afegeix: “Tant si topes amb el cotxe com si et quedes tirat a la carretera no hi ha cap plus de bon servei que et compensarà amb més feina, més nòmina, més avantatges laborals o menys retallades”. Sí, sí, és clar, el pobre que es lleva a les 5 del matí per anar a treballar a Can Tarradellas deu anar-hi en el taxi de l’empresa, segurament. Cada cop que neva em ve al cap l’exasperació d’un familiar que ha treballat anys a l’estranger, en un país on neva molt i molt més que aquí. Si algú no arriba a l’hora a la feina o els alumnes no van a escola, doncs s’hi arriba tard o no s’hi va, però la resta de la maquinària continua. Està molt bé la prevenció, però diria que el govern s’ha passat d’excés de zel. I ho trobo normal. De la manera que s’hi van abonar amb el conseller Saura i els errors –que hi van ser– en la gestió de l’última nevada (recordem-ho, amb el director general de Protecció Civil sense poder arribar a la feina perquè aquell dia hi anava en tren!), el mínim que podien fer era curar-se en salut i que si els havien de criticar fos per excés de zel. Acabo amb un comentari de Món Rodríguez al mur d’en Jordi Vilarrodà: “Llevem-nos ben d’hora i el país... Com era, Guardiola? Ah, i si ha nevat, torneu-vos-hi a tombar!”."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)