Venim del nord, venim del sud, i caminem per poder ser

Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà. I no sabem himnes triomfals ni marcar el pas del vencedor, que si la lluita és sagnant serà amb la vergonya de la sang. 

"El racisme és la doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes, en virtut de la qual se’n justifica la discriminació, la segregació social, l’explotació econòmica, etc. Així, les persones, partits polítics i governs que mantinguin actituds racistes estan generant directament un clima de crispació i de conflictivitat que fa impossible la cohesió social necessària per construir una societat civilitzada, basada en la igualtat de drets i oportunitats que tot ciutadà ha de tenir.

La crisi en la qual estem immersos ha permès, a casa nostra i a la resta d’Europa, l’aparició i la consolidació d’organitzacions d’ideologia ultradretana i racista que pretenen culpabilitzar d’aquesta situació a les persones migrades. És intolerable que en nom de la crisi es legitimin aquests tipus de discursos i s’encobreixin polítiques que atempten directament contra els col·lectius més desafavorits.

És hora de dir que ja n’hi ha prou i de demostrar la societat que volem, una societat justa i cohesionada on tothom hi té cabuda. És hora que ens mobilitzem per expressar el rebuig del nostre país i de la nostra ciutat al racisme que només genera desigualtats i violència.

Per això, s'ha convocat a tota la gent d’arreu dels Països Catalans i a tots els vigatans i vigatanes a manifestar-se pacíficament avui dissabte 26 de maig a 2/4 de 7 de la tarda a la Plaça Major de Vic."

Buscant un vídeo per il·lustrar el post, m'ha sobtat trobar el que reprodueixo aquí sota. El racisme el tenim prou inculcat dins el nostre subconscient com per deixar-lo NOMÉS en mans del tacticisme d'alguns partits polítics. Vegeu, si no, el treball que es va fer en el marc d'una campanya contra el racisme a Mèxic i els resultats que en van sortir i que van acabar amb un treball de reflexió amb pares i nens. Reflexió i acció alhora és el que ens fa falta. Avui passem a l'acció, i demà continuem amb la reflexió conjunta.

Doncs sí, Santi, ja ho deien Plató i Aristòtil

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 25-5-2012:

"Tal dia farà 30 anys –més aviat que tard– que en Santi Silva ens explicava al Callís de principis dels vuitanta la política de Plató i d’Aristòtil. A l’adolescent que jo era aleshores li costava entrar en els textos dels filòsofs grecs, no els acabava d’entendre i encara entenia menys per què em podien servir en la vida aquelles filosofades. Dimecres a la tarda, a la presentació de la manifestació contra el racisme d’aquest dissabte a Vic, si no ho havia entès abans, ho vaig acabar d’entendre. En boca del mateix Santi Silva, que hi va participar, va dir, “per intentar transmetre el sentiment d’un ciutadà preocupat i decebut”. Troba a faltar més pedagogia sobre el racisme i les opinions que fomenten la discriminació i la negació de drets a determinades persones. I més Filosofia!, afegiria jo. En Santi va acabar convidant els ciutadans com ell a participar en la manifestació. “Per molt que se’ns digui que estem defensant un extremisme, jo sóc un senyor molt tranquil –va matisar–, i què voleu més extremista que discriminar la gent?”. També li han dit que la manifestació està polititzada. I aquí va recordar –me’ls va recordar i em va rejovenir!– Plató i Aristòtil. “Tots fem política! Només faltaria que fos una qüestió de només una minoria!”. Com deia el dia abans Antoni Iborra a EL 9 TV: “No confonguem la partitocràcia amb la societat”, va recordar als que deslegitimen el caràcter unitari de l’acte perquè hi falten els partits polítics. Continuo amb Santi Silva: “M’és igual si ho han promogut uns o uns altres. Si estem d’acord en la idea, doncs seguim endavant”.

Durant la setmana ha corregut per la xarxa el vídeo de l’avantpenúltima entrevista a l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, que, sense necessitat d’encomanar-se a cap filòsof, també va opinar sobre la manifestació: “Vindran gent que no són ni de Vic a manifestar-se a Vic, que no n’han de fotre res del que fem a Vic. Això ho hem de fer els vigatans. I els vigatans som gent de pau i no anem a manifestacions”. Serveixi l’article també de reconeixement a tots aquells ensenyants, com en Santi, però també molts de vigatans, alcalde, que dimarts ja van manifestar-se per una millor Educació"

#26MaigVic

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 18-5-2012:

"El Twitter osonenc bull. La flama l’encenen partidaris i detractors de la manifestació contra el racisme del 26 de maig a Vic. Uns cridant a la mobilització; els altres intentant fer veure als primers que el racisme –els vots de PxC, volen dir– ja es combat des de l’Ajuntament. I no ho nego, s’hi fa feina, amb el regidor en persona anant a arreglar els problemes de convivència de l’hipotètic votant de PxC del 5è 2a amb l’incívic del 5è 3a. Les estratègies per combatre el vot d’Anglada i la PxC ja comencen a ser més velles que la tos. Vam passar del no en parlem, no hi fem res en contra, que li farem propaganda, que el victimitzarem, a l’intent d’integrar-lo i/o normalitzar-lo en la vida política vigatana, com si la història no ens hagués ensenyat que quan es va fer això amb fenòmens similars no en van sortir tots escaldats! Ara, però, em fa l’efecte que som en aquesta situació, la de la integració/normalització; o si no, com s’expliquen, per exemple, les corredisses per incorporar PxC en l’anomenat manifest contra la violència, a costa de la més que probable autoexclusió d’un altre dels firmants. L’alcalde, a més, quan diu que Anglada ha canviat, confon la part amb el tot. Ha canviat respecte a ell i el seu govern, però en l’últim ple encara va usar el mateix to desafiant i ratllant la barroeria política respecte a la CUP i el PSC, tercer i quart grup del consistori. I en plena integració/normalització d’Anglada –i en conseqüència, encara que el govern no ho desitgi, del seu discurs–, tot aquell que es mou no surt a la foto i qualsevol iniciativa seva se la qualifica de partidista, com si la política de partits, com les estratègies contra Anglada, no fossin més velles que el faralló de la Llosa. No negaré un cert risc de victimitzar Anglada amb la manifestació del dia 26, però hi ha un risc més gran encara si alguns dels milers de vigatans –i catalans– que no el van votar poden arribar a pensar que el seu discurs és un més, tan o més vàlid que el dels altres partits. Posats a assumir un risc, i ja que la manifestació –pacífica!, han hagut d’emfatitzar els seus impulsors– està convocada, penso que seria bo que cadascú fes el que li dicti la seva consciència, més enllà de centrar els focus en qui convoca o no. Qui pensi que és inoportuna, però, si de cas que esperi al pròxim mandat, a veure si efectivament el vot de PxC està en clara recessió com pronostica el dramaturg amb qui comparteixo pàgina."

Aquests dies hem mantingut diversos debats a cop de 140 caràcters al Twitter, amb gent d'ERC, de la CUP, d'ICV i d'independents, entorn al tema que tracto en l'article. Qui vulgui seguir el debat, aquí té el bloc per fer-ho. Intentaré publicar els missatges el màxim de ràpid possible. Twitter és més ràpid i espontani, però té la 'dictadura' dels 140 caràcters, que en el debat sobre el tema que ens ocupa no ajuda gaire. En contrapartida, gairebé no hi ha anonimat, a diferència dels blocs.

La rialla d'orella a orella d'Anglada

Article publicat a la secció "A corre-cuita" de l'11-5-2012:


"Dilluns, 7. La imatge del ple de Vic és la de la cara de rialla d’orella a orella de Josep Anglada després que CiU i ERC li votessin la seva moció per modificar el text del manifest contra la violència, que en realitat venia a ser un text contra la presumpta violència que ell havia tingut uns dies abans contra dos joves a la plaça Major de Vic. Amb el beneplàcit de CiU i ERC a la moció d’Anglada, aquest afegia la seva firma al manifest i convidava la CUP a sortir-se’n. Ni falta que feia. La CUP anunciava que no jugava en aquest joc i considerava el manifest com a paper mullat. Qui havia fet una setmana abans un primer pas per aïllar la intolerància de l’Ajuntament, quedaven ells aïllats. I és que, com deia la setmana passada, és força més fàcil aïllar la discrepància i la dissidència que no pas la intolerància.

Dimarts, 8. Intercanvi d’uns quants correus electrònics amb Josep Anglada. Li reitero el meu pronòstic que si la PxC decau algun dia no serà per falta de suport al seu missatge populista i fàcil ni probablement perquè l’enganxin en algun dels múltiples judicis pels quals ha passat, passa i passarà. L’'enemic', per dir-ho d’una manera entenedora, el té a casa. Li adjunto el vídeo d’un reportatge a TV3 on el seu candidat a les últimes municipals a Cornellà es proclamava ferm partidari de Hitler i el nazisme. Ja el va expulsar, em respon. Bé, vaja. També li enllaço l’escrit de dilluns al bloc d’Enric Ravello, que firma com a secretari de relacions internacionals de PxC un article entusiasta amb el bons resultats de la neonazi Alba Daurada a les eleccions gregues de diumenge. La premsa, hi diu entre altres coses, “n’hauria de prendre nota”. Doncs això, que en prenem nota. Aquí, també."

Aïllar la intolerància o la discrepància?

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 4-5-2012:

"L’alcalde de Vic ens va convocar la setmana passada per demanar-nos que l’ajudéssim a pacificar la ciutat, massa crispada després de l’incident protagonitzat per Josep Anglada a la plaça Major. Nosaltres, obedients, titulàvem a portada: “Vic, contra la violència”. I la pau sembla haver tornat. No per mèrit de la premsa! L’alcalde també hi va posar el seu granet de sorra. Dilluns va cridar al despatx Josep Anglada just després de la junta de govern. La reunió entre alcalde i cap de l’oposició traspuava bon rotllo, m’expliquen.
A la junta de portaveus posterior, la resta de l’oposició, que no sembla estar tant per la pau social, presentava una moció rere una altra. La CUP, la que més. Quatre: una d’elles, demanant ni més ni menys que l’Ajuntament es presentés com a acusació popular en el procés judicial contra Anglada per la presumpta agressió a dos magrebins! A gaire ningú se li va posar massa bé que es pretengués posar tant contra les cordes Anglada, ara que està calmat (als plens, se sobreentén). A l’alcalde, tampoc, ja que aquest dijous, fent servir la seva potestat de decidir quina moció entra i quina no, va decidir que de la CUP, tres fora i només una dins. La d’Anglada, evidentment, va quedar fora. Tot sigui per la pau social! Sí que va acceptar-ne una de PxC demanant modificar el text del manifest per la pau que van firmar la resta de grups la setmana passada mentre Anglada preferia anar-se’n a un xou televisiu. I de l’acord que la CUP volia fer arribar a la resta de grups per aïllar la PxC i la intolerància de l’Ajuntament ja no en deuen quedar ni les engrunes. Ningú ho veia clar. Sigui per les presses que li atribueixen a la CUP –el més compassius–, sigui perquè ara que la PxC està calmada tampoc es tracta de ferir la bèstia. I és que per què aïllar la intolerància podent aïllar la discrepància?"

Un bon manifest però que arriba molt tard

Portaveus de tots els grups, excepte de la PxC, que van firmar el manifest

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 27-4-12:

"Diumenge, 22. Passa poc de les 11 i a RAC1, que ja tenen les portades dels diaris de l’endemà, comencen a fer córrer per Twitter la d’EL 9 NOU, on s’informa que Anglada havia acabat la festa de la PxC enviant dos nois a l’hospital. A les 3, amb Twitter i internet bullint de condemnes a l’agressió, Anglada es presenta a la comissaria dels Mossos per presentar la contradenúncia. Abans, diu, havia de fer la nota de premsa! Ens hem de creure la versió que ens donen persones de tota confiança, sense cap animadversió prèvia cap a Anglada, sorpresos per la reacció del regidor vigatà. I ho fem. I així ho expliquem. Com expliquem al cap de dos dies que en el marc de la concentració davant de casa seva i posterior persecució per la rambla de l’Hospital, se li causen danys al Mercedes. Ser una premsa independent i no estar sotmès a cap més interès que el d’informar, ja ho té, això, que expliques les coses tal com són, i un dia no li deu agradar a un, i un altre, a l’altre. En fi...

Dimecres, 25. Han passat tres llargs dies des de l’agressió d’Anglada cap a uns ciutadans de Vic. Entremig han intentat donar-li una sorpresa a domicili a ell i tot. I ara sí, ara l’Ajuntament reacciona. Tard, molt tard. El manifest de condemna de la violència s’havia d’haver fet dilluns. Ens hem avesat tant a l’estil d’Anglada que a l’Ajuntament devien donar per normals les notícies que explicava EL 9 NOU de dilluns i només a la vista d’uns quants magrebins –i altres que no ho eren– corrent rambla avall darrere Anglada es van decidir a fer el manifest. Reconec que les corredisses eren un canvi significatiu del que s’havia vist fins ara a Vic. El text, sense dir res de l’altre món,  hi toca. Ara, a mantenir-ne l’esperit en el que queda de mandat. A tothom li deu haver quedat clar qui ha firmat i qui s’hi ha resistit?"

Nazis a El Corte Inglés

Ahir a la tarda vam entrar una estona a El Corte Inglés de la plaça de Catalunya de Barcelona (havíem de canviar una peça de roba que ens havien regalat). Vam aprofitar per donar un volt per la setena planta (electrònica, llibres, DVD i joguines). De tot plegat, el més destacat del que intento reflectir en aquestes fotos meves i de l'Arnau d'una vitrina situada just a l'entrada de la secció infantil. De fet, com es pot llegir a la primera de les fotos, el cartell que encapçala les vitrines diu 'Joguines'. Tot, doncs, molt adreçat al públic infantil.

A la vitrina hi conviuen ninots de Disney (la Sireneta, el Rei Lleó, Mickey Mouse, etc) amb soldadets de col·lecció. I ja no és que siguin joguines bèl·liques. És que són reproduccions fidels d'oficials de les SS nazis (amb les corresponents esvàstiques) i d'altres de Franco i Mussolini fent la salutació feixista. Vaig enllaçar dues fotos a Twitter i tot i ser dissabte a la tarda i que molts van coincidir amb els milers de missatges del clàssic Barça-Madrid, diria que vaig fer rècord personal de retuitejos. Vaja, que fins i tot en Quim Monzó em va retuitejar, i no ho havia fet mai!

En fi... que a El Corte Inglés tenen soldadets nazis amb l'esvàstica, Franco i Mussolini fent la salutació feixista en una vitrina clarament adreçada al públic infantil. En realitat, fan tota la pinta de ninotets de col·lecció, que no sé a quina secció correspondrien, però de ben segur que a la infantil, no. Les fotos, que vam fer com vam poder amb el mòbil, són aquestes:

La vitrina amb els soldadets nazis i els ninos de Disney.
Al capdamunt hodiu ben clar: 'Juguetes'. I és que som a la secció de joguines

Un oficial de les SS. L'esvàstica, ben clara al braç i al casc

Col·lecció de Mussolinis fent la salutació feixista, amb Franco al capdavant

Detall de la vitrina dedicada a Mussolini i Franco

Entre els retuitejos d'ahir a la tarda-vespre n'hi havia molts de gent de fora de Catalunya que tenen l'espanyol per llengua. Excepcionalment, i davant l'interès del tema, faig un resum del post traduït a l'espanyol:

RESUMEN TRADUCIDO AL ESPAÑOL
Ayer estuvimos en El Corte Inglés de plaça de Catalunya de Barcelona. En la séptima planta (electrónica, libros, DVD, jugetes...), en una vitrina de la sección infantil, fue donde hicimos las fotos que ilustran el post. La vitrina, tal como se deduce de la inscripción que la encabeza -'Juguetes'- va claramente dirigida al público infantil. Pues bien, junto a muñequitos de Disney (la Sirenita, el Rey León, Mickey Mouse, etc), estaban a la venta otros soldaditos de colección, tales como oficiales de las SS nazis (con su esvástica correspondiente), Franco y Mussolini haciendo el saludo fascista. Diría que se trata de soldaditos de colección que no sé en qué sección de El Corte Inglés deben venderse, pero en la infantil, seguro que no.

Que no faci llenya, el Volta-Llibres!

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 20-4-12:

"Dilluns, 16. Publiquem que els pressupostos de l’Estat no preveuen ni un ral per a la línia de tren de Puigcerdà. La casella està en blanc fins al 2015, inclòs. Recupero el que vaig publicar el 14 de novembre –fa cinc mesets– arran de la visita al mercat de Vic de la ínclita Dolors Montserrat a fer campanya pel PP. Li vaig demanar, incrèdul, per la promesa del candidat Enric Millo de desdoblar el tren no ja fins a Vic ni tan sols fins a Ripoll, sinó fins a Puigcerdà! “Ho hem estudiat, n’hem parlat amb exsecretaris d’Infraestructures, i és difícil però no impossible”, em deia tot recordant que ningú se’ls hauria cregut si uns anys abans haguessin promès que soterrarien el tren a Vic. Tot plegat, impressionant. No tinc paraules per definir-los. Em podrien dur al jutjat.

Dimarts, 17. Presenten la programació de Sant Jordi a Vic. D’entre tot, em quedo amb una iniciativa que espero que no acabi amb Sant Jordi i que tingui continuïtat: el Volta-Llibres. És allò que en altres països més llegits en diuen 'bookcrossing' i que la Viquipèdia catalana veig que en diu Passallibres. Es tracta d’un sistema més o menys organitzat, més o menys espontani, d’intercanvi de llibres. El que jo ja he llegit i que vull deixar a un altre, i aquell altre que algú ha deixat i que jo agafo. El sistema es pot complicar tant com es vulgui i pot arribar a ser un gran al·licient per als amants de la lectura. Ja en l’anterior mandat la CUP va proposar una cosa similar i l’aleshores regidor de Cultura, Xavier Solà, els va encolomar la feina d’organitzar-ho. No se n’ha sabut gaire res més, tot i que em diuen que alguna cosa van presentar. Ara espero que el nou regidor Joan López, a part de castells, també sigui capaç, amb el seu equip, d’aixecar una molt bona iniciativa com aquesta. Els lectors li ho agrairem. I si cal i s’escau, li prendrem el relleu. Volta’l!"

Al Petit Palais en un viatge mileurista

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 13-4-2012:

"“En aquests dies hi ha a París una exposició sobre Josep Maria Sert que l’alcalde de Vic va inaugurar amb tota solemnitat”, va clamar el secretari general del Departament de Cultura en la seva compareixença al Parlament per respondre dels seus negocis amb l’ACM. No sé si ni en això van quedar convençuts els diputats que li van escoltar, amb estupefacció, les seves cuites amb el vespino amb què anava a cantar als 16 anys i a tocar a casaments i comunions; amb la tia monja de Cornellà, on va fundar una coral obrera, i les seves incipients classes de música a les Monges de Manlleu.

En aquests dies també m’ha arribat a mans la crítica de 'Le Monde' de l’exposició de Sert. La firma Philippe Dagen, que fa cròniques d’art al diari parisenc des de 1985. Que no deu ser ben bé un nouvingut al món de l’art, vaja. No m’hi esperava pas trobar cap referència a Vic. Però tampoc una crítica tan contundent contra Sert, contra l’artista i contra la persona. De l’artista, entre altres meravelles, en diu que mai va tenir estil propi, i que més aviat era un “pastiche” del d’altres. Diria que l’expressió pastiche no requereix de traducció i que s’entén prou bé. També s’esplaia en la seva especialització en cobrir grans extensions de paret amb “pomposos exercicis de retòrica”.

De la persona, en recorda la seva col·laboració amb el règim franquista, i la seva amistat amb la intel·lectualitat francesa que va donar suport a l’ocupació nazi. Cap paraula de Dagen deixa la més mínima concessió ni artística ni personal per al dissortat Sert. Sort n’hi ha que si, com va dir Anna Erra al ple, el seu viatge i el de l’alcalde no va passar de 1.000 euros, a l’Ajuntament no li haurà valgut gaire més que això. Un viatge mileurista, se’n deu dir d’això. Una inauguració amb tota la solemnitat, això sí."

Demagogs, totalitaris, marxistes i... bolxevics!

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 5-4-2012:

"Al ple de Vic es van aprovar, entre altres, mocions a favor de la insubmissió fiscal, de les accions de la fiscalia contra l’imam de Terrassa, en defensa dels afectats per la contractació de participacions preferents, instant l’ACM a entregar els comptes a la Sindicatura i en contra de l’ablació genital femenina. Tot i molt. Les dues úniques mocions que es van tombar van ser la que proposava solucions al malbaratament d’aliments en alguns supermercats de Vic i una d’impuls d’algunes mesures de suport a les cooperatives. Hi arribàvem després que a l’últim ple s’aprovés solemnement i per unanimitat una moció de suport al cooperativisme. La moció d’impuls de mesures de suport al cooperativisme defensada dilluns per la CUP anava acompanyada d’un informe de secretaria que alertava de la il·legalitat de dues de les vuit propostes. De fet, les més interessants, ja que les altres sis són més de l’àmbit de la difusió del cooperativisme a l’escola i entre el teixit empresarial. Es proposava puntuar favorablement les cooperatives en els concursos públics de l’Ajuntament i contractar l’electricitat municipal a una cooperativa que fomenti l’energia renovable. Revolucionari, vaja! Es va trobar, però, una marrada per evitar la il·legalitat al·legada per no votar la moció. Res. Només ICV hi va donar suport. Que què tenien en comú la moció dels aliments i la de les cooperatives? Que les presentava la CUP. Això sí, es van guanyar una bona col·lecció de qualificatius. Des del clàssic de “demagogs” a altres de més imaginatius: totalitaris (els ho va dir ERC), marxistes (els ho va dir SI) i, fins i tot, bolxevics (Anglada dixit). Els insults –si ho són– també els han de servir de fibló per continuar sent, ara per ara, el principal, en totes les accepcions de la paraula, grup de l’oposició."

Una regidora furgant dins el contenidor

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 30-3-2012:

"Voldria creure que Joan Ballana, regidor de Convivència i Seguretat de Vic, va anar enganyat al ple del febrer, on va dir que els supermercats de la ciutat només llençaven al contenidor “fruita podrida i hortalisses i verdures fetes malbé”. A la vista està, amb el reportatge que publiquem aquesta setmana, que o el van enganyar o ell duia els papers absolutament molls. Altra cosa és l’alcalde. Ell, en el debat de la moció que va presentar la CUP, va dir alguna cosa fruit del seu desconeixement del tema però també alguna d’encertada, com que “quan algun grup presenta una proposta al ple, abans s’ha d’informar bé del que està passant”. És exactament el que ha fet la CUP. Abans en devia tenir convenciment. Ara, però, en té les proves. Ja fa un parell de setmanes deixava anar en aquest espai un elogi a la CUP per haver-se llegit els papers que s’anaven a aprovar sobre les dades de caràcter personal que s’autoritza a compilar a la policia. Jo he vist Georgina Rieradevall i altres membres de la CUP de Vic –en Jordi, en Nil, en Barni...– furgant al contenidor per demostrar que el que van dir al ple no era, ni de tros, cap exageració. I no ho és. A Vic es llença menjar, bo i sense caducar. Als súpers els deu sortir més a compte, quan els arriba un estoc nou, llençar les restes del vell que fer la gestió entre els prestatges i el magatzem de l’estoc nou i l’antic alhora. D’aquí que la CUP demanava que l’Ajuntament fes de mediador –com fan a Girona, amb alcalde de CiU, i a tants indrets d’Europa–. Poc més! Total, és el que pel que es veu està començant a fer l’Ajuntament; això sí, sense ni tan sols comentar-ho a la CUP, que són els que van tenir la iniciativa. Bé està el que bé acaba. Però esperem que acabi realment bé, eh? Ah, i qui se senti incomodat pel tema, li demano disculpes. Bon Mercat del Ram a tothom!"

"Les mullers s'han de sotmetre als marits"

Abdeslam Laaroussi

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 23-3-2012:

 "Dimecres, 21. Matí. Em pregunto per què l’assassí de Tolosa de Llenguadoc, nascut a França i de pares algerians, se’l qualifica a cada moment de “francès d’origen algerià”, i en canvi, per posar un cas, Zinedine Zidane és, senzillament, un “futbolista francès”.

Tarda. Rebem l’escrit d’acusació de la fiscalia contra l’imam de Terrassa. Ni que sigui per desmentir aquells que voldran usar el seu cas per desprestigiar tot l’islam i, de passada, tota la immigració, cal anar a fons contra aquells que, aprofitant-se del púlpit de la mesquita, qüestionen els drets més elementals, com de la igualtat entre home i dona, que sembla mentida que a hores d’ara encara n’haguem d’estar parlant. Jo no en sóc expert, però l’amic Xavier Rius-Sant, que ho és força més, escriu: “I pels que ara aprofitaran per dir que Islam i democràcia són incompatibles, el Marroc amb la Mudawana o llei de família de 2003, va prohibir aquest tipus de maltractaments i valoracions sobre la dona. L’Alcorà es pot –i s’ha– de reinterpretar”.

Vespre. Recupero un article del 27 de gener de mossèn Jordi Castellet a Osona.com. No parla de pegar a ningú, però no es queda curt en parlar de la dona. I hi cita la Bíblia: “Dones, sotmeteu-vos als vostres marits, tal com tots ens sotmetem al Senyor, perquè el marit és cap de la seva muller, igual que el Crist és cap i salvador de l’Església, que és el seu cos. Per tant, així com l’Església se sotmet a Crist, també les mullers s’han de sotmetre en tot als marits”. Ho reconec, ho he mig tret fora de context, com es fa tot sovint en citar l’Alcorà. L’article, però, no té pèrdua, i és de no fa ni dos mesos. L’imam de Terrassa, si és culpable com sembla, ha de tenir el seu càstig. Sobretot, però, no generalitzem. En tot cas, ajudem-los (a ells i, sobretot, a elles) a avançar en la igualtat."

La imatge d'Abdeslam Laaroussi que il·lustra el post l'he agafada d'aquí, i la de Jordi Castellet, d'aquí.

El músic que feia pisos socials

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 16-3-2012:

 "Dissabte, 10. Assemblea d’afectats pel radar. Entre la norantena d’assistents, majoria d’homes. A la taula, tres dones, les que s’han mogut fins aconseguir que vuit alcaldes anessin a Trànsit a negociar en nom seu, “que per això els vam votar i són els nostres representants legítims”, recorda una d’elles. Entre els alcaldes, cap alcaldessa, però. De la moguda del radar, a part de confirmar que el tòpic que el futur és de les dones és més cert del que molts deuen pensar, em quedo amb el paper que hi ha jugat Facebook. Tot va començar amb una carta a EL 9 NOU. I segurament el seguiment continuat que n’hem fet des d’aquí ha fet moure algun alcalde, però el grup d’afectats s’ha cohesionat realment a partir del Facebook, si més no els 268 que formen part del grup creat en aquesta xarxa social. Moltes hores es va molt ràpid a desprestigiar les xarxes socials, i Facebook en particular. Aquesta vegada, però, realment ha estat útil.

Dimecres, 14. La Diputació presenta la nova marca turística on inclou Osona: Paisatges de Barcelona. Finalment algú amb senderi s’ha adonat que la marca turística potent del país és Barcelona i que val més associar Osona a aquesta marca que a la del Montseny, el Ter o el Collsacabra. Sap greu, però és així.

Dijous, 15. Recupero l’acta del ple de Vic del 2 de juliol de 2007. Va de la discussió dels sous dels regidors i, concretament, del 90% de dedicació de Xavier Solà. L’aleshores regidor, segons recull l’acta, va dir això: “En el meu cas personal, la retribució no serà exclusiva perquè els caps de setmana em dedico a cantar professionalment i tinc ganes de mantenir-ho”. “A cantar professionalment per aquest país”, diu la crònica d’EL 9 NOU d’aquell ple. Doncs això, que el 10% que no dedicava Solà a l’Ajuntament el dedicava a... cantar per aquest país."

Ja és ben legal, tot això, regidor Ballana?

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 9-3-2012:

 "Dilluns, 5. Ple de Vic. S’aprova un conveni entre l’Ajuntament i Interior per “compartir un programari de gestió i suport als processos de les policies locals”. El regidor Joan Ballana tranquil·litza la concurrència: ja ho han fet altres ajuntaments. I tot és a fi de bé. La intenció de Ballana, si més no, segur que és bona. No n’hi ha prou amb això. Sort que la CUP s’havia llegit els papers. En l’annex 2 del conveni es preveu la creació d’un fitxer de dades com la ideologia, la religió, l’afilició sindical, les creences o l’origen racial. De col·lectius com, i copio textualment, “ciutadans, delinqüents, infractors, víctimes de robatoris, usuaris del servei”. L’origen de les dades? “Entrevistes, formularis, administracions públiques, transmissió electrònica, llistes de grups professionals, mitjans de comunicació, altres”. Vaja, un servei d’espionatge i recol·lecció de dades en tota regla. És realment necessari recopilar en diaris i/o llistes de grups professionals la ideologia, religió, afiliació sindical, creença o origen racial dels ciutadans? I ben legal, ho és?

Dimarts, 6. S’inaugura l’exposició de Sert a París. Em destaquen el paper que hi ha fet a l’hora de posar en valor a Vic com a “ciutat Sert” l’oficina de la Generalitat a París. Perquè després algú es cregui aquells que volen tancar aquestes ambaixades. Ambaixades de la promoció turística, dic jo. I això deu ser bo, no? Per Vic i per Catalunya.





Dimecres, 7. La UGT anuncia una nova demanda contra Josep Anglada. Per injúria i difamació contra els sindicats, als quals en el ple de Vic va qualificar de “corruptes i inútils”. La primera qualificació, a instància de l’alcalde, la va retirar al ple mateix. M’ensumo una nova absolució. És això el que realment vol la UGT? A més, no estarem confonent les veritables víctimes del discurs d’Anglada? Són realment, i abans que res, els sindicats?"

Als 123 mossos del Carnaval de Torelló

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 2-3-2012:

"En un temps de crisi i desmereixement de la funció pública de tant en tant va bé aturar-se a valorar la tasca d’alguns d’aquests servidors públics en esdeveniments massius com el Carnaval de Torelló. La setmana passada parlava del que jo mateix en deia l’altra cara del Carnaval. Doncs bé, la festa també té altres cares, més enllà dels milers de persones que hi van a divertir-se i a passar-s’ho bé, que per això es munta. Penso, per exemple, en els 123 mossos que es van desplegar a Torelló entre el Pullassu del dijous i la rua i festa posterior del dissabte. Una tasca gairebé invisible, desitjada i forçosament invisible, ja que és senyal que tot ha anat prou bé. M’expliquen l’operatiu muntat, amb mossos treballant a peu de carrer, però també a les entrades de Torelló, on ja van intentar que no entrés ni una ampolla de vidre. O a les estacions de tren de Vic, Manlleu i Torelló. Cada persona que baixava del tren passava per un control policial i tampoc els deixaven entrar a Torelló amb cap ampolla de vidre, llauna o objecte mínimament perillós. Alguns, en veure’ls i haver estat alertats per la megafonia a les estacions de Vic i Manlleu, ja van optar per deixar les ampolles dins el tren. Altres van preferir comprar ampolles d’aigua de plàstic, buidar-les i reomplir-les amb l’alcohol. Sempre que no fossin menors. I a la Policia Local s’hi va muntar el CECOR, el centre de comandament i coordinació, amb Mossos, Policia Local i Protecció Civil. Era la primera vegada que es muntava i tots en van sortir més que satisfets. La primera atenció per problemes d’alcoholèmia no va ser a les 8, com altres anys, sinó a les 9. Vam guanyar una hora, em comenta satisfeta la responsable de l’operatiu. Una hora, diu, per a ells és molt. Doncs per a la societat, també. El que deia, servidors públics."