16/9/12

"Fascinats, vam comprovar que l'empelt havia brotat"



Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 14-9-12:

"Què queda per dir de la manifestació de dimarts? Podria rematar-ho amb alguna dita ocorrent, que el refranyer català és savi i en té una per a cada ocasió. També ho és, però, el cançoner català. Rematem-ho, doncs, amb un fragment d’una cançó d’en Llach, de títol prou significatiu, 'No abarateixis el somni': “No abarateixis el somni, res més que això tinc per dir-te, si vols. (...) Que ens han fet preu per viure i el viure a voltes té el preu de dir prou. Prou de renúncies mediocres que no ens permeten la història dempeus”. I salto de cançó en cançó. Ara sona 'Sempre més', el tema de Brams que en Titot va escriure en record dels detinguts en l’Operació Garzón prèvia als Jocs de 1992, i tot el que aquella repressió va representar per a l’independentisme: “Amb l’absoluta certesa de no haver arribat enlloc vam anar a casa amb ganes de pensar-hi poc. Uns se’n van anar a dormir i altres vam passar la nit en blanc; però a casa tot era foscor fins que obrint el finestró, fascinats, vam comprovar que l’empelt havia brotat”. L’escolto repassant retalls no del 1992, sinó del 1982, quan l’aleshores governador civil de Barcelona, Jorge Fernández Díaz, actual ministre espanyol de l’Interior, va ordenar la detenció de Carles Castellanos, Ramon Pelegrí, Blanca i Eva Serra, Teresa Lecha i Mait Carrasco. Llegeixo en l’auto de presó que els imputaven el delicte d’“ultraje a la unidad de la Nación Española”. Repeteixo, érem el 1982, amb Franco mort i enterrat. Van passar dos mesos a la presó! El delicte, dur en una manifestació a Barcelona una pancarta on deia... “Independència”. Dimarts n’haurien pogut detenir un milió i mig! Però, ves per on, l’empelt ha brotat. Un record emocionat, doncs, per a tants independentistes criminalitzats durant tants i tants anys i que van cuidar l’empelt perquè un dia pogués brotar."