3/9/12

Seguretat pública i negocis privats

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 31-8-12:

"Dijous, 23. Enèsima polèmica d’estiu. Em recorda aquella de si s’ha de fer pagar o no el pobre excursionista que s’ha fet mal i l’han d’anar a rescatar els bombers. Ara toca posar el crit al cel perquè a la sortida del Barça-Madrid, a la 1 de la matinada, no hi ha transport públic urbà. I ben fet. Si el Barça i les teles s’han posat d’acord per fer els partits de matinada, que es paguin ells el transport públic. S’ha acabat –o hauria d’anar acabant– allò que l’administració ho paga tot. Com tampoc veig gens clar que entre tots haguem de pagar la seguretat pública –amb un exèrcit de Mossos a cada partit– per als partits de Barça i Espanyol. Movent l’ingent dineral que mouen, a ningú se li ha ocorregut imposar-los –no insinuar-ho amb la boca petita com s’ha fet en algun moment– una taxa que compensi amb escreix la despesa pública que representa? O és que potser hi ha algú que ja va a la llotja i amb això ja es dóna per suficientment ben pagat? No ho sé...

Dijous, 30. Interessant conversa amb Jordi Fàbrega, l’alcalde de Sant Pere. Em fa arribar la moció que aprovaran al ple de dilluns –i que pot consultar-se a EL9NOU.CAT– on insten el Parlament a que voti la declaració unilateral de sobirania nacional de Catalunya en el termini de dos mesos. També inclou un seguit de mesures per accelerar el procés cap a la independència. Alguns, des de dalt del cavall, potser tornin a mirar-se Fàbrega amb aquella mirada d’entre paternalisme i commiseració pròpia del senyor del castell quan veu un bassal un pèl massa eixelebrat. A mi em ve al cap la tarda de Sant Joan de 2008, quan em van arribar a les mans uns apunts, escrits amb bolígraf blau pel mateix Fàbrega, on definia el full de ruta cap a la independència. Jo que ni tinc cavall ni castell, també vaig pensar: “Pobre Jordi, està fet un idealista!”. Em semblava d’una gran ingenuïtat pensar que la societat civil pogués convocar un procés de consultes, que es constituís una associació de municipis per la independència, etc. Tot –tot!– s’ha anat complint! Només fa quatre anys i ara, apostats als peus del cavall, només ens resta esperar que el senyor del castell deixi pas."