"Malgrat tots els malgrats; malgrat el hooliganisme amb què alguns van mostrar els seus recels cap a la manifestació contra el racisme de dissabte a Vic; malgrat que alguns va semblar que ho plantegessin com un Barça-Madrid amb la portaveu de la CUP reconvertida en una mena de Mourinho de la política vigatana i qualsevol mitjà que s’atrevís a informar de la manifestació en la seva justa mesura en un Punto Pelota qualsevol i un servidor, per veure amb bons ulls la manifestació, en una mena de Tomás Roncero; malgrat dels malgrats, la manifestació va ser un èxit.
I ho va ser no perquè hi anessin 800, 1.000 o 50.000 persones, que realment van ser poc més d’un miler i, per a mi, massa poques, sinó per les expectatives que van generar els que s’hi oposaven amb la campanya que li van muntar en contra. La manifestació va trencar els dos axiomes amb què partia i que li havien atribuït els seus detractors: hi ha altes possibilitats que hi hagi incidents i això victimitzarà Anglada, amb la conseqüent influència a les urnes –“hi vindrà gent de fora amb ganes de juerga, i s’hi poden cremar contenidors i cotxes”, va arribar a dir un regidor de CiU–. L’axioma el primer a proclamar-lo havia estat el mateix alcalde. Doncs bé, la manifestació no és que fos pacífica, és que va ser cívica. Joves i més grans, famílies, amb nens o sense, van marxar durant poc més d’una hora perquè encara hi ha qui creu en la cohesió social i en el dret de manifestar-ho pacíficament de tant en tant. I l’altre gran axioma, que la CUP ho havia muntat –que sí, va ser idea seva, tampoc ho neguen–per fer-se veure davant Anglada i endur-se’n els rèdits electorals a partir d’una suposada teoria de la retroalimentació. I mira que em va costar trobar Georgina Rieradevall en una sola foto de les 170 de la mani que vam publicar els diaris digitals d’Osona."
2 comentaris:
Completament d'acord!
Coincideixo amb tu que la manifestació va ser un èxit, de la qual cosa els demòcrates en podem estar contents. Aquest èxit cal adjudicar-lo a la societat civil que va fer seva la manifestació, malgrat els partits. Tots els partits.
Però, fixa’t en quina contradicció caus respecte al rerefons polític de la convocatòria. Amb el teu post dones tota la raó als que hi veien una intencionalitat d’obtenció de rèdits mediàtics i polítics per part de la CUP. De què i qui parles tota l’estona en el post? De la CUP i de la seva portaveu. No és això el que buscaven?
En tot cas, el teu símil del Mourinho, en Roncero i Punto Pelota, m’ha semblat agut. Encara que jo penso que aquesta Mourinho es pensa que és en Guardiola, els mitjans vàreu fer la vostra feina i en tot cas van puntopelotejar els comentaristes de tort i de través i a tu no et veig pas en el paper de Roncero, es massa histriònic l’home.
Sé que no t’agrada, però permetem ser anònim. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada