Article publicat a la secció "A corre-cuita" el 12-6-2015:
"Ovidi, 1973, Els banyetes. “A l’escola vaig aprendre / a mai no fer pactes / amb ningun dimoni. / Són una raça dolenta / que prometen molt / i mai no solten res: / són lladres”.
Aquest dissabte, plens d’investidura dels nous alcaldes. Aquesta vegada, amb una geometria més variable que mai. A Barcelona, on Ada Colau serà alcaldessa amb 11 dels 41 regidors. Amb ERC i el PSC escorant-la a una banda, i la CUP a l’altra. El tripartit de tota la vida, resen alguns convergents. Més enllà que Colau hagi colat segons qui al seu equip, em resisteixo a pensar que serà més del mateix.
“Saben que tenen poder / i a ells el fer i el desfer / els resulta molt fàcil. / Volen convèncer el món / que el seu regne és millor / i així poder tenir més forces. / El dimoni és molt ric / i ens tractarà d’amic. / Això és un vici antic / per ells treure’n profit”.
Geometries per celebrar. Com la de Badalona, on es passa com si res d’un alcalde del PP a una alcaldessa de la CUP que als anys vuitanta ja conduïa el camió del seu pare amb els incipients moviments antimilitaristes. Alcaldessa per Guanyem Badalona en Comú, que aglutina bàsicament la CUP, Procés Constituent i Podem, se les haurà de veure amb la ràbia d’un Garcia Albiol, que deia que netejaria Badalona. I mira, sí, s’hi ha fet neteja. Al consistori.
“El dimoni és molt ric / i ens tractarà d’amic. / Això és un vici antic / per ells treure’n profit. / S’apareixen de mil formes, / gasten mil paraules, / per veure si et guanyen. / Ens prometen millor vida / plaer sense mida / llibertat... pansida. / Punyetes!”.
Geometries impossibles. Com la de Reus o Vilanova, on ERC ha preferit perpetuar CiU en l’alcaldia, en ciutats on la CUP és la força d’esquerres més votada. I no pas perquè aquests, com va fer ERC a Vic fins que CiU li va donar carbasses, negociessin a dues bandes, a dreta i esquerra. I encara em pregunto què hauria passat a Vic si el 5 a 4 a favor d’ERC hagués estat al revés, amb 5 regidors de Capgirem i 4 d’ERC. Si ERC hauria estat per un govern d’esquerres amb Joan Coma d’alcalde. Ucronies de les quals no en tindrem la resposta però que la podem sospitar.
“I aquells que els hi fan cas / per quatre sols de res / s’embruten bé les mans, / indignes!”.
I més enllà de geometries variables, ja ho deia Joan Ballana només fa una setmana al seu blog: “El temps posa tothom al seu lloc”. I després, taula rasa".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada