La paret amb el mural, i un cop pintada sense previ avís |
"Dijous el Congrés dels Diputats aprovava a Madrid amb els únics vots del PP, la Unió d’en Duran i el Foro Asturias de l’exministre Álvarez Cascos la reforma de la llei de l’avortament. No és la reforma inquisitorial que volia imposar Ruiz Gallardón, però sí que és un pas enrere en els drets de les persones i de les dones en particular. I mentrestant, en un punt de la Gàl·lia, dilluns “les noves maneres de fer” del nou Ajuntament de Vic complien el seu dia número 38 des de la presa de possessió de la primera dona alcaldessa. I ho celebraven fent esborrar el mural contra la penalització de l’avortament que diferents col·lectius havien pintat fa un any i mig al parc de Can Forcadeta. I ho feien de la pitjor de les maneres. No pas tapant-lo a cop de brotxa com havien fet amb el primer mural que s’hi havia pintat –amb l’excusa que anava firmat per un partit polític en concret– sinó, davant la petició del Civicus, el casal d’estiu juvenil de la ciutat, de tenir una paret per fer una activitat de grafits, suggerint-los de fer-ho a la del parc de Can Forcadeta. Fins i tot amb algun intent per part d’algun regidor espavilat de confrontar els joves amb els defensors dels drets de les dones. En va, és clar. Als del Civicus els van oferir aquesta paret, a l’ombra i a prop del Punt Jove, i la del parc de skate, al sol i a l’altra punta de la ciutat. Aviat van haver triat els joves, molts sense saber que amb la seva obra taparien un mural reivindicatiu i ben vigent, i més aquesta setmana, en les lluites pels drets de les dones i de la ciutadania en general.
No s’ha acabat d’aclarir si el suggeriment va venir d’algun dels regidors –entre ells, l’espavilat– de la vella política que sobreviuen en l’equip de govern sociovergent, o bé d’algun de “les noves maneres de fer”. Això sí, sense avisar els col·lectius, ben coneguts, que havien pintat el mural de l’avortament. I oferint només dues alternatives al casal juvenil, com si no hi haguessin més parets a Vic! Les “noves maneres de fer” no només es demostren deixant anar d’oients els regidors de l’oposició a juntes de govern ja molt amanides sota la llum tènue dels despatxos de sempre. També fan falta, i molt, “noves maneres de fer” a l’hora d’obrir certes mentalitats a noves idees, que potser no són les de sempre ni per ara les majoritàries, però que algun dia ho poden acabar sent. I també, omplint de llum, de color, de músiques i de danses els carrers i places de la ciutat. Derogant tantes i tantes ordenances que més que de civisme semblen del cinisme i perdent la por al que diran els de sempre. I davant la tolerància posada altre cop de cara a la paret, també saber saltar, quan toca, la paret".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada